James Lovelock i la ciència planetària
"Els éssers humans som part de Gaia, no som més que un altre animal i no precisament molt diferents de la resta d’animals que ens envolten. La nostra evolució està lligada a l’evolució de Gaia i, si som prou intel·ligents i capaços, farem que tot el planeta sigui intel·ligent". Així s’expressava el químic atmosfèric britànic James Lovelock l’any 2010, en la seva última visita a Barcelona. Tenia noranta-un anys i una ment que ha mantingut lúcida fins al dia de la seva mort, aquest 26 de juliol, el mateix dia que complia cent tres anys.
Moltes generacions vam aprendre que, si a la Terra hi ha vida, és perquè és l’únic lloc de l’Univers amb les condicions adequades: un planeta amb aigua, amb temperatura i pressió dins d’uns límits tolerables, filtre per a les radiacions ultraviolades que podrien ser letals, i especialment oxigen a la seva atmosfera. James Lovelock va capgirar aquest paradigma quan, el 1969, va proposar la hipòtesi Gaia, que considera la Terra com un sistema integrat en què els components geològics i atmosfèrics i la biota (conjunt de tots els éssers vius) han interaccionat des dels orígens i han evolucionat conjuntament. Aquesta interacció explicaria per què l’atmosfera de la Terra és tan diferent de les atmosferes dels planetes veïns, Venus i Mart. La seva excepcionalitat és el resultat de més de 3.500 milions d’anys d’evolució, que han modelat el planeta i l’han fet com el coneixem. Més excepcional encara és el fet que la Terra es comporti com un superorganisme que s’autoregula mitjançant processos físics i químics complexos, de la mateixa manera que ho fan els éssers vius mitjançant processos homeostàtics.
Des de 1971, la biòloga Lynn Margulis va col·laborar amb Lovelock en el desenvolupament de la seva hipòtesi. La visió que ell, com a químic, tenia del planeta i de l’atmosfera va complementar-se amb la visió que hi aportava la microbiologia; la microbiota (conjunt de tots els microorganismes) és la infraestructura bàsica per al manteniment de Gaia. Els microbis, per la seva ubiqüitat i creixement i expansió ràpids, són fonamentals per mantenir la Terra en les condicions adequades. De fet, han estat els protagonistes del 85% de la història de la vida a la Terra i hi ha alguns mecanismes de regulació de Gaia, com ara la fixació del nitrogen atmosfèric en forma de compostos assimilables, que són exclusivament microbians.
Quan el 2009 es va iniciar el projecte de la nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la seva directora aleshores –Anna Omedes– i el comissari del projecte –Ricard Guerrero, catedràtic emèrit de microbiologia de la Universitat de Barcelona– van decidir que l’exposició permanent havia de transmetre la idea que la Terra ha de ser entesa com un tot que funciona per les interaccions dels seus components i que els ecosistemes estan en equilibri; cada cosa hi té el seu lloc i una funció específica, però quan un component falla, tot el sistema se’n ressent. Lovelock estava content que la idea de Gaia fos present al museu de Barcelona perquè ell era amant dels museus; afirmava que va aprendre molt més en les visites al Museu de Ciències de Londres que tot el temps que va anar a l’escola.
Lovelock ha tingut una trajectòria més pròpia d’altres èpoques, quan els científics investigaven pel seu compte. Des de 1964 va treballar de manera independent. Deia que el treball d’un investigador hauria de ser una tasca de creació i que dependre d’una universitat o centre de recerca i de subvencions que sovint marquen unes prioritats és un fre per a la imaginació del personal investigador. Però no sempre és possible la recerca independent; cal trobar finançament i cal rebre el reconeixement de la comunitat científica. Va resoldre en part el finançament gràcies a les patents d’alguns invents, especialment el detector de captura d’electrons, aparell molt útil per detectar compostos que es troben a l’atmosfera en concentracions molt petites, en alguns casos parts per bilió (10 elevat a 12).
Des dels seus inicis, Gaia va tenir seguidors i detractors. Però quan la biologia, les matemàtiques, la química atmosfèrica i altres ciències van provar la validesa de les seves idees, Lovelock també va rebre el reconeixement de la ciència oficial. Des del 1988, quan l'American Geophysical Union va organitzar el primer simposi sobre Gaia, se n'han organitzat molts altres en ambients acadèmics. I el mateix Lovelock va ser elegit membre de la Royal Society de Londres.
