Jack Sparrow i la lleugeresa de l’ésser
“En resolució, ell es va embrancar tant en la seva lectura, que se li passaven les nits llegint de clar en clar, i els dies de tèrbol en tèrbol; i així, de poc dormir i de molt llegir, se li va assecar el cervell, de manera que va perdre la raó". Així és com descriu Miguel de Cervantes la manera en què Alonso Quijano va tornar boig. Don Quixot va volar a un món sense fronteres ni lligams on l'esperit d'un es converteix en el que se li antulli a un, encara que moltes persones, o totes, no veuen en allò més que bogeria!
I parlant dels nostres temps, en què la realitat es barreja amb la ficció, faig esment de la batalla legal entre Johnny Depp i Amber Heard. A més de tot el xou que representa, aquest judici és el reflex d'aquesta difusa frontera en què la realitat es converteix en ficció i la ficció legitima o penalitza les causes i les pseudocauses que s'usen al servei de l'ego; en aquest cas, del demandant i de la demandada, i també de tot el seguici que els envolta. Si va haver-hi maltractaments, abusos, difamacions, etc., els únics que ho saben són els personatges principals de tota aquesta batalla, la principal motivació de la qual crec no és més que el “money, money, money, money...” com cantava Liza Minnelli.
D'altra banda, i seguint la senda de la ficció, no hi ha dubte que Jack Sparrow el pirata és, d'alguna manera, el reflex del seu creador, Johnny Depp; però tal vegada en el cas d'aquest actor, com altres actors, l'embruixament de la ficció és tan fort que la persona queda atrapada entre les urpes del personatge. De la mateixa manera, l’exèrcit d'admiradors i admiradores que fan costat incondicionalment a l'actor no hi veuen més enllà de la ficció que ens han transmès les pantalles. La guerra de l'exparella en els tribunals, igual que els al·legats dels advocats dels dos bàndols, no són més que un capítol més de producció cinematogràfica. Així som i així són els nostres temps actuals, ficcions i més lluentors de pantalles!
El món s'ofega en les pantalles perquè està en procés de deshumanització, així que, com diu Milan Kundera a La insuportable lleugeresa de l’ésser : “Com viure en un món amb el qual un no està d'acord? Com viure amb la gent si un no considera seves ni les seves penes ni les seves alegries? Si sap que no és part d'ells”. La veritat és que fa temps que estem en procés de descomposició emocional, encara que molts especialistes en l'estudi de l'ànima humana i la seva psicologia i nosaltres mateixos atribuïm la nostra actual desorientació i estrès a les conseqüències de l'arrest domiciliari col·lectiu, forçat i vigilat durant la pandèmia. Dubto que aquests mesos ens hagin desequilibrat tant, perquè ja anàvem atabalats, desorientats, estressats i controlats!
De cop, la pandèmia va ser l'excusa perfecta per justificar el desajustament emocional de nens forçats a ser adults abans d'hora, adolescents desorientats que ofeguen el seu dolor en quedades col·lectives per beure fins a perdre el coneixement, adults infantilitzats i majors abandonats. De sobte, en trobem el culpable : tot per culpa de la pandèmia. La veritat és que la pandèmia va alimentar comptes bancaris, però no va desgastar el que ja estava desgastat. Atemorir-nos amb la pandèmia ha quedat enrere i ara toca desgastar-nos amb altres temes similars; les mateixes notícies es repeteixen cada dia des de fa mesos; mentrestant, la vida se'ns escorre entre els dits, continua la ficció mentre uns continuen atabalats perquè no troben habitatge i altres perquè no els basta el sou per malviure.
I per acabar, tranquil·litza llegir la notícia sobre el Mallorca Real Estate Summit que es va celebrar dimecres passat a l'hotel Son Vida. Si ho he entès bé, va quedar evident que Mallorca va saber adaptar-se a les exigències del que es designa com a "client premium" i que ja disposa d'una important oferta d'habitatge de qualitat!
Així que, pel que fa a l'habitatge, la situació és la següent: uns gaudeixen d'una important oferta, mentre que uns altres manquen de l'esperança de trobar diminuts metres quadrats a un preu raonable. Com cada problema, té una solució, i com bé diu el capità Jack Sparrow: "El problema no és el problema. El problema és la teva actitud enfront del problema". La solució de l'habitatge la tenim els ciutadans a les mans, i és convertir-nos en clients premium perquè hi ha i sempre hi haurà un habitatge, a més de qualitat! I no ho oblideu: la vida només són dos dies!
Malika Kathir és filòloga