Ja t’ho rectifico jo, Guterres

Les paraules del secretari general de l’ONU han irritat profundament el govern d’Israel i Benjamin Netanyahu ha vetat l’organisme internacional. António Guterres ha explicat que les seves paraules van ser tergiversades: sosté que mai va intentar justificar l’atac de Hamàs, sinó que es va limitar a recordar que la insurgència “no sorgeix del no-res” sinó de “56 anys d’ocupació asfixiant”. En aquesta guerra perpètua de relats, la tàctica no ens és desconeguda. També a Espanya el fet de demanar que el fenomen d’ETA s’abordés en el seu conjunt i considerant tots els vectors emocionals en joc equivalia a poc menys que enaltir el terrorisme, per molt que en la mateixa frase rebutgessis l’ús de violència com a eina de solució. La majoria de mitjans han explicat que Guterres s’ha refermat en les seves paraules, que buscaven una aproximació integral al conflicte. El País o El Periódico ho recullen així. En canvi, La Razón, empesa pel seu afany de fer passar el polític portuguès per l’adreçador, escrivia en portada: “El secretari general [de l’ONU] es veu obligat a rectificar les seves declaracions sobre el 7-O”. El més curiós és que, a l’edició digital, on probablement els controls de tipus editorial són més laxos, per allò de la immediatesa, la notícia ho explicava en termes de reafirmació de la postura inicial. En què quedem?

Un dels forats per on es desinfla la credibilitat del periodisme és el de la manipulació de les declaracions. S’omet context, es qualifica d’amenaça qualsevol anunci que no convé al mitjà o s’interpreta una frase de la pitjor manera possible, per seguir alimentant el particular relat de bons i dolents. Quina manera de segar-se l’herba arran de peus això de renunciar sistemàticament als grisos i a la complexitat. De què serveix llegir premsa, aleshores?