Intercanvi de cromos menystenint el poble saharaui

Per fi una coincidència, a l’esquerra i a la dreta del quiosc. Conservadors i més conservadors es posen d’acord en obviar el poble saharaui i parlar de la cimera hispano-marroquina en termes exclusivament d’intercanvi de cromos. Diaris que tenen el Gibraltar espanyol sempre a la punta de la llengua pateixen ara per si el Marroc s’endú mai Ceuta o Melilla. La Razón sucava el croissant en la idea d’un Sánchez babau que dona molt i no aconsegueix res: “Sánchez torna de Rabat sense resultats concrets”, deia la seva portada, on, al subtítol, s’insistia que el president espanyol “no arrenca el reconeixement exprés de la sobirania sobre Ceuta i Melilla”. Altres diaris intentaven socórrer més Sánchez. Era el cas de La Vanguardia, quan afirmava des de la seva portada: “Sánchez veu garantit el respecte a Ceuta i Melilla i correspondrà amb el Sàhara”. Aquí ja no és un dimoni escuat, sinó algú amb confiança en si mateix, capaç de regalar un desert –i la gent que hi viu– a una monarquia de dubtosa moralitat. Aquest era l’angle que prioritzava El Mundo, quan escrivia “Rabat es vanta davant de Sánchez de «garantir els drets humans»”, en l’enèsim titular machito sobre qui presumeix, es burla de, humilia o vexa l’altre. Com ara aquest altre d’Alerta Digital: “Tot i les humiliants cessions del govern espanyol al sàtrapa alauita, Mohammed VI es nega a rebre Pedro Sánchez a Rabat”.

Però, bé, El Mundo com a mínim passejava una mica la dignitat humana per la portada, tot i que un pot tenir el convenciment que si ho fa només és en tant que té la capacitat instrumental de deixar en evidència Sánchez. I que si fos el PP qui estigués liderant la diplomàcia, els casos de torticolis editorials, per allò de mirar a l’altra banda, serien dignes de la nena de l’exorcista.