09/01/2023

Insurreccions

3 min
Partidaris de Bolsonaro a l’anomenada plaça dels Tres Poders de Brasília, on es concentren el Congrés, la seu de la presidència i el Tribunal Suprem del Brasil.

Colpisme. L’extrema dreta brasilera ja ha tingut el seu dia d’insurrecció, covat des de l’assalt al Capitoli dels Estats Units d’ara fa dos anys i alimentat amb el mateix argument del “robatori” electoral. La temptació colpista i la nostàlgia del règim militar sempre han format part del bolsonarisme radical. Però l’assalt a l’anomenada plaça dels Tres Poders, on es concentren el Congrés, la seu de la presidència i el Tribunal Suprem del Brasil, és la culminació d’una normalització creixent de la violència com a eina política que s’ha instal·lat des de fa temps al país. Durant la campanya electoral es van arribar a comptabilitzar oficialment fins a 324 casos de violència, uns 4 per dia, gairebé la meitat dels quals perpetrats per seguidors de Bolsonaro, segons el recompte que en va fer Agência Pública. Les teories conspiratives que nodreixen la polarització i el descrèdit permanent de la informació –encara que sigui veraç i contrastada– van provocar també l’atac a sis periodistes durant l’assalt de diumenge.

Però la invasió institucional és l’expressió sorollosa i destructiva d’un mal més profund: la resistència de l’extrema dreta a l’alternança de poders i l’estratègia de contestació permanent de la legitimitat democràtica. Aquesta negació d’arrel de les regles del joc és el rerefons compartit per una extrema dreta cada cop més desacomplexada, globalment connectada i aixoplugada en les estratègies i els mètodes del trumpisme.

Coordinació. El discurs del “robatori” electoral ha estat orquestrat internacionalment per Steve Bannon, l’estrateg que va portar Donald Trump a la Casa Blanca, i amic personal d’Eduardo Bolsonaro, fill de l’expresident brasiler. L’endemà mateix de la victòria de Lula da Silva, des del seu podcast Bannon's war room, l’ideòleg de la dreta radical nord-americana va començar a escampar la teoria del frau electoral, amb la col·laboració de Matthew Tyrmand, membre del Project Veritas, el grup d’ultradreta que es dedica a desacreditar mitjans de comunicació i organitzacions de drets humans, i Darren Beattie, un antic redactor de discursos de Trump, acomiadat el 2018 quan es van saber les seves reunions amb representants del supremacisme blanc. El mateix Bannon s’ha dedicat després a promocionar l’etiqueta #PrimaveraBrasilera a Twitter, apropiant-se del símbol de les revoltes àrabs en pro de la democràcia i els drets per al que en realitat era una crida a la insurrecció.

Radicalització. L’extrema dreta nord-americana està més forta que mai, tant a l’agenda política com als carrers. Dos anys després de l’assalt al Capitoli de Washington, alguns dels participants en aquella marxa de protesta que va acabar en insurrecció seuen avui al Congrés dels Estats Units: Derrick Van Orden, de Wisconsin; Max Miller, d’Ohio, i George Santos, de Nova York, per exemple, van sortir escollits en les últimes eleccions de mig mandat. I la revolta de l’ala més ultra del Partit Republicà ha demostrat el seu poder de bloqueig en la caòtica elecció de Kevin McCarthy com a president de la Cambra de Representants.

Segons el recompte del Southern Poverty Law Center, una coneguda ONG per a la defensa dels drets civils i la lluita legal contra el supremacisme blanc, als Estats Units hi ha uns 1.220 grups extremistes, almenys 92 dels quals són milícies armades o paramilitars. L’extremisme és cada cop més present, i el discurs de l’odi ha anat trobant les escletxes cap a la normalització. El camí cap a les presidencials del 2024 als Estats Units és avui encara més incert, començant pel del mateix Partit Republicà.

stats