La importància de la llibertat de premsa

Aquest diumenge hem celebrat el Dia mundial de la llibertat de premsa com a dret que està intrínsecament unit a la democràcia, una llibertat periodística que cal recordar que es troba en nivells molt diferents segons cada país i també, per què no dir-ho, cada regió i fins i tot cada ciutat on es disposi de mitjans de comunicació públics i/o privats. Si defensam, com deia Ban Ki-moon, el secretari general de l'ONU el 2013, que la llibertat de premsa és el fonament de la dignitat humana i la base fonamental de totes les llibertats, cal que la societat i sobretot els mateixos professionals del periodisme posem en valor aquesta funció d'oferir informació a la gent. Com més informació tinguin les persones que formen qualsevol societat, més capacitat i estímuls tindrà per a una participació en les decisions del país i, també, atès que s'acosten unes eleccions de gran transcendència, com més informació, més consciència a l'hora de cadascú dipositar el seu vot dins l'urna.

Per comprendre les diverses situacions de la premsa de cada país pel que fa al seu nivell de llibertat, és bo fer una mirada a l'Informe anual 2014 que sobre aquest tema té Reporters sense Fronteres (RSF). A Espanya se li dóna una situació satisfactòria, que és la mateixa que tenen els EUA, una part d'Europa i Austràlia, entre d'altres. Una llibertat de premsa satisfactòria, segons aquest informe, està per davall d'una bona situació, de la qual gaudeixen els països nòrdics, els Països Baixos, Alemanya, Irlanda, Canadà, Nova Zelanda, Bèlgica, Suïssa o el país sud-africà Namíbia. A Espanya, en aquest informe, se li retreuen l'anomenada 'llei mordassa', la politítzació de les televisions públiques (es fa esment especial al fet que Rajoy, només començar la legislatura, derogàs la llei anterior que obligava a un consens parlamentari ampli per elegir la direcció de RTVE) o les rodes de premsa sense preguntes, entre un llarg etcètera. Cal dir que aquest informe encara no esmenta la recent proposta del ministre de Justícia de sancionar els mitjans de comunicació que informin sobre casos que estiguin sota secret de sumari, una proposta àmpliament criticada en els darrers dies, fins al punt que no pocs es demanen de quants de casos de corrupció no se n'hauria tingut notícia a Espanya si un mitjà o un altre no els hagués fet públics. La societat té tot el dret a conèixer-los per poder opinar.

A Balears, durant aquesta legislatura, també s'han davallat graons pel que fa a la llibertat de premsa. El tancament de Radiotelevisió de Mallorca i el seu model plural; la politització d'IB3, tan qüestionada en els darrers quatre anys; l'apagada del 3/24 com a informatiu en català de gran qualitat i una croada per part del Govern contra els pocs, poquíssims mitjans de comunicació que ens expressam en català (eliminació de subscripcions, negació de posar-hi publicitat institucional, rebuig a qualsevol relació), són, sens dubte, maneres d'exercir una coacció a la llibertat d'informació.

D'aquí que els periodistes, els mitjans de comunicació i la ciutadania en general tinguem l'obligació d'exigir la llibertat de premsa i d'afavorir una premsa independent perquè ens pugui informar de tot el que ens envolta sense haver de pensar en la informació que acontentarà els uns o els altres. L'exigència cap a una informació lliure que no pugui donar la raó al mestre Ryszard Kapuscinski quan deia que en descobrir-se que la informació era un negoci, la veritat va deixar de ser important. Convé tenir-ho en compte.