Immigració i natalitat el 1936

De l’article del geògraf Pau Vila (Sabadell, 1881-Barcelona, 1980) a La Publicitat (12-IV-1936) sobre obres del demògraf Josep A. Vandellòs (Figueres, 1899-Nova York, 1950) fundador de la Societat Catalana d’Eugenèsia, corrent controvertit, afí a idees nazis. El periodista Carles Sentís ja va publicar el 1932 sobre immigració el cicle “Viatge en transmiserià” (fragments en aquesta secció, el 3-I-2014 i el 3-XI-2022).

Josep A. Vandellós ens va donar l’any passat resultats immediats de recerques estadístic-demogràfiques realitzades, junt amb els seus col·laboradors, en tres llibres: Catalunya, poble decadent; La immigració a Catalunya; i Moviment demogràfic de Catalunya. Des del punt de vista social i nacional justifica que ens ocupem d'aquestes obres. [...] Dos leitmotivs sostenen la finalitat d’aquests treballs: la baixa natalitat catalana i la forta immigració del sud llevantí peninsular. [...] La davallada de la natalitat és un fet mundial, i encara més estrictament europeu. Vandellós ho mostra en un quadre del primer dels seus llibres. Nosaltres hi hem interpolat dades de 1921 a 1934, i el descens pren una regularitat que arriba a impressionar per la seva conseqüència. [...] Europa, que l’any 1800 comptava 185 milions d'habitants, un segle més tard en tenia 400 i ara arriba a 530 milions. Cal tenir en compte que aquest augment de 130 milions d’ànimes en poc més de trenta anys s'ha realitzat malgrat la guerra, i malgrat que la natalitat europea s’ha reduït d’un terç. Catalunya no ha fet més que seguir el camí natural d'aquesta regularització; com els països més avançats en tots els rams de les activitats humanes ha portat la minva dels seus naixements més avall que aquell percentatge, al costat de Dinamarca, Bèlgica, França, Suïssa, Noruega, Alemanya, Anglaterra i Suècia, bo i apartant-se de Romania, Sèrbia, Bulgària, Portugal, Espanya, Itàlia i Hongria. Altrament, la població de Catalunya en la seva creixença s'ha acostat sempre al ritme europeu, puix que si el 1799 sumava 859.000 habitants, un segle més tard aquesta quantitat s'elevava a 1.966.000, i en el cens del 1930 la població arribava a 2.791.000, si bé hom estima que actualment puja a 3.000.000 d'ànimes. Cal dir, però, que els augments en les darreres dades de població total són deguts a les aportacions migratòries vingudes de la Vall de l'Ebre i del Llevant peninsular, entre les quals es nota tendència vers el predomini en les provinents de la regió murciano-almeriana, potser menys afins racialment amb nosaltres que les valencianes i aragoneses. [...] A partir del 1913 l'excés d'obres públiques, la intensificació fabril estimulada per la guerra europea, la reducció de la jornada de treball i l'explotació de les sals potàssiques han estat la causa de l'increment immigratori que dificulta l'adaptació d'aquesta massa forastera. [...] Ara toquen les conseqüències d'haver-nos volgut "equipar" massa de pressa –o d'haver-nos deixat "equipar"– sense disposar de braços ni de capitals suficients, per la qual cosa homes i diners hagueren de venir de fora. […] Vandellós diu que cal estudiar científicament l'adaptació dels immigrants establerts i els efectes d’aquesta aportació en la societat catalana per tal d'endegar les tendències al millor profit de tots. [...]