Idees per a un concurs
Els arcs porticats que dibuixen l’actual plaça Major de Palma descriuen un espai de gran densitat i superposició històrica: el naixement de Ramon Llull, el convent de Sant Felip Neri, l’enderrocament de la Casa Negra, l’antic mercat central, la gran (i poc afortunada) reforma dels anys 70, les primeres revetles de Sant Sebastià, les grans manifestacions de l’època democràtica... A pesar de la rellevància d’un passat secular, però, és un espai de la ciutat que gairebé sempre es conjuga en futur. Un futur reiteradament projectat i explicat, però que no acaba d’arribar mai.
Travessant la plaça és fàcil oblidar que, just davall dels nostres peus, hi ha les lúgubres galeries comercials, projectades en els happy seventies de la ciutat i ara definitivament abandonades com altres ocurrències urbanístiques coetànies (Avenidas, Velázquez...), ideals per protagonitzar un d'aquells Hàbitats naturals de Sebastià Alzamora o un capítol menor de The Walking Dead.
L’obligat accés al macroaparcament de les plantes inferiors fa que encara sigui possible transitar –restringidament– per les galeries. L’experiència és recomanable. I estimula vivament la reflexió sobre el pas del temps i la fugacitat de les vanitats humanes, fins i tot sense necessitat d’instal·lar-hi cap centre d’interpretació de la història de la ciutat.
S’anuncien ara nous plans per a la zona i la intenció de convocar un concurs d’idees per a la reforma integral de la plaça Major, les galeries i accessos, la costa del Teatre i les escales monumentals que baixen a la Rambla, un dels elements més desgraciats de tot el mastodont urbanístic.
Com que avui dia és de bon to fiar-ho tot a la lliure concurrència i apel·lar a la participació i el consens, ara per ara no se sap molt bé com acabarà la cosa –ni si acabarà, vaja–, però sí que s’hi ha anunciat la creació d’un centre d’interpretació, és a dir, un nou espai expositiu, que –és de suposar– serà visitable i mínimament museïtzat. Voldria equivocar-me, però no acab de veure que sigui una gran idea.
El problema no és que la ciutat ja tengui molts d’espais expositius –en funcionament o en projecte–, sinó que la majoria desenvolupen les seves activitats enmig d’una gran precarietat i abocats a la indefinició i la invisibilitat. Basta pensar en espais com el Casal Balaguer o l’Estudi General Lul·lià, per no parlar del Museu Marítim, tot just acabat de clausurar per deficiències de seguretat. I més tenint en compte que ja estava previst ubicar la interpretació històrica de la ciutat a les Torres del Temple, patrimoni singular a la fi en procés de rehabilitació. La idea d’incrementar i dispersar el parc 'visitable' de la ciutat –amb elevats costos d’atenció, vigilància i manteniment– per ventura no és la solució més sostenible. Ni la millor proposta per a la zona.
Fa quatre anys, les catacumbes comercials ja havien estat objecte d’un procés participatiu duit a terme pel mateix ajuntament, però sota diferent advocació. Algunes de les idees més interessants, sorgides a partir de més de 2.000 enquestes, parlaven d’usos complementaris –diferents dels de la superfície–; de connexió amb el carrer; de creació d’un espai ciutadà, no turístic; de permeabilitat amb l’exterior amb possible obertura a la Rambla; de comerços d’abastiment dels residents; d’activitat més enllà de l’horari comercial...
Encara s’hi podrien afegir altres possibles qüestions a tenir en compte: prioritzar l’acostament de joves residents al centre; evitar usos que incentivin l’ús del cotxe; dissenyar projectes realistes de manteniment viable i sostenible, és a dir, assumibles per l’Ajuntament, i, sobretot, donar resposta a necessitats i mancances que ja té plantejades la ciutat, abans de generar noves ofertes per a un hipotètic públic que pot resultar difícil d’atreure i que acabaran requerint nous i permanents esforços de programació, dinamització i promoció. I tot això en un espai subterrani sense vistes a l’exterior, sense valors històrics o arquitectònics i condemnat a la llum artificial fins i tot durant el dia.
Per ventura seria més prudent que, abans de crear noves necessitats d’èxit incert i difícil manteniment, atenguéssim les necessitats que ja tenim. I, molt especialment, les necessitats que tenen els nostres joves. No sé si és prou vistós per a un concurs d’idees, però hi ha usos ubicables al subsol de la plaça Major que tendrien una gran acceptació entre els joves: biblioteques i sales de lectura; sales d’estudi i d’ofimàtica; sales de coworking i d’estudi en grup; incubadores per a joves empresaris; sales d’assaig de música, dansa o arts escèniques; ateneus i locals de reunió; petites sales d’exposició i/o representació per a joves creadors; sala d’actes... Ep, i sense perill que s’hi acosti cap turista.
