Jaume Ribas, periodista
29/01/2021

Per què IB3 necessita 'youtubers' i potser encara no ho sap

4 min

El dossier sobre la llengua que l’ARA Balears va publicar dia 16 de gener va provocar que algú fes una pregunta oportuna a un grup de xat que compartim. “Si tinguéssiu un milió d’euros per invertir en política lingüística, on els invertiríeu i, per tant, què considerau que és prioritari?”. La pregunta és pertinent, perquè tenim un diagnòstic relativament clar del problema i un Govern teòricament predisposat a intentar adreçar-lo, així que tal vegada l’impediment és que no sabem com fer-ho o que no ens basten les eines que tenim.

A poc a poc, la conversa va determinar que era important dedicar recursos a l’oci en línia que consumeixen els joves, la generació Z. Que no tenim youtubers, vaja. Ni youtubers, ni influencers, ni instagrammers, ni tiktokers, ni twitchers. O potser sí que en tenim algun, però sembla obvi que, en l’entreteniment globalitzat, molts d’aquests creadors acaben adoptant el castellà o l’anglès. L’actual generació de nins i adolescents no és que creixi sense El món d’en Guai i el K3, és que directament no mira la tele. Per això és tan greu que en aquest món global no s’hi puguin trobar també alternatives en català.

Com passa en tants altres àmbits, seria bo que les administracions fessin un esforç per incentivar aquest tipus de creació online i per propiciar el sorgiment d’un públic, d’una comunitat, que faci florir aquest món i doni certa autonomia als creadors. Per cert, parlam de 'creadors de contingut' i influencers com a sinònims. Hi trobaríem matisos, però en general ens referim a persones que tenen èxit a la xarxa per allò que fan o mostren, pel contingut que creen.

Per sort, existeixen comptes i comunitats de seguidors fent contingut de qualitat, centrats a Mallorca i en català. Sense ser exhaustiu, i per citar-ne només alguns, hi ha comunitats relativament grans a comptes graciosos o divulgatius d’Instagram com ara @mallorcastarterpacks, @mallorca_mitja o @parlars_mallorquins. Hi ha creadors que fan vídeos i donen la cara, com Lluc Aparicio de @parisioproductions o Sion Capçana. Passa una cosa semblant amb el fenomen d’Àngel Aguiló, que discuteix sobre 'mallorquinades' per Twitter i fa vídeos de certa qualtiat i de manera molt regular.

Ha sorgit també fa poc un programa de ràdio, Polo de llet, emès per Ona Mediterrània i conduït per la periodista Inés Mateu, que es dedica a ajuntar alguns del referents de la generació millennial en diferents àmbits i a parlar-ne, amb tota naturalitat i en català. En una línia similar, el podcast de vídeo Pàrsecs i altres herbes ajunta tres joves que parlen, sobretot, de videojocs.

Tampoc podem descuidar-nos del nin de les pilotes, el més que conegut Miquel Montoro. Que s’hagi passat, en part, al castellà i que sigui el protagonista del vídeo de YouTube més vist del 2020 a Espanya és com quan Buenafuente va deixar TV3 per anar a Antena3: no podem evitar que passi, però és una mostra que els creadors en la nostra llengua fan algunes coses bé. I, a més, no és greu si la resta de l’ecosistema és fort i divers.

Així doncs, hi ha una mica de camp per córrer. Com sempre, el català a Mallorca i a la xarxa no pot tirar coets, però hi ha matèria primera. Què falta, idò? Com deia, seria bo que les institucions (Govern, consells i IB3, bàsicament) oferissin una ajuda planificada i coordinada a aquests creadors de contingut nadius digitals. Ara mateix estam parlant d’un sector de la cultura en català que és orfe d’ajudes i d’interaccions amb el sector públic.

A Catalunya les iniciatives d’aquest tipus són vàries i funcionen relativament bé. L’ideal seria arribar-hi a connectar i superar la barrera que sovint han estat les autonomies en la creació del que sovint s’anomena “l’espai català de comunicació”. Allà, persones-personatges nascuts a les xarxes, com Juliana Canet, Long Li Xue o Bru Esteve han fet el salt a programes i plataformes de TV3, Catalunya Ràdio i canals secundaris, o n’han creat de pròpies, com el Canal Malaia. No tinguem por i facem-ho, donem espai a IB3 a aquells que han tingut l’empenta de fer de si mateixos i el seu mòbil un mitjà amb centenars o milers de seguidors.

Això els permet consolidar-se i, d’aquesta manera, el món digital i l’analògic es retroalimenten. Les comunitats d’aquests influencers nadius els segueixen allà on van i aporten nou públic a plataformes com la tele, alhora que poden servir d’altaveu de campanyes de sensibilització o quan l’Administració vol dirigir-se a un públic jove. En aquesta funció de mitjà i d’altaveu, com ja han sabut veure algunes empreses, els joves creadors poden complementar o substituir els mitjans més tradicionals i, a la vegada, són una via més, per aquesta via les administracions els poden recompensar, fer florir aquest ecosistema per ajudar a la llengua. No tinguem por i facem-ho, contractem joves influencers per a campanyes públiques.

Si la cosa va bé i aferra, el retorn en talent, indústries culturals i normalització lingüística sobre els pressupostos públics –que dediquen (i fan bé) centenars de milers d’euros a la literatura, el teatre o la televisió– podria ser enorme. Amb ajudes i talent, en pocs mesos o anys, hauríem de disposar de plataformes reconeixibles, i si és possible estables, on aquests influencers puguin expressar-se i col·laborar.

Tenir canals de televisió en català, enfortir el lleure i no deixar de banda la llengua a l’escola són estratègies vitals que, a pesar de totes les limitacions, més o menys han funcionat. Actualment també cal dedicar un petit esforç als creadors de contingut digital. Patim la limitació que es tracta d’un entorn molt canviant i prou desconegut per als responsables polítics i tècnics, però això no ha de ser una excusa. Les administracions han de mirar què passa a internet i què fan els joves perquè, entre altres coses, ens hi va la llengua.

stats