Ni els ‘hooligans’
Hi ha gestos que retraten més que mil discursos. El que va passar al darrer ple del Parlament de les Illes Balears n’és un exemple clar: Vox va impedir que es guardàs un minut de silenci per les víctimes de Gaza. No parlam de discrepàncies sobre pressupostos, ni de projectes de llei, sinó d’allò que hauria de ser el mínim denominador comú de qualsevol societat democràtica: el respecte a la vida i als drets humans. Ni tan sols davant el dol, ni davant la mort, aquesta extrema dreta mostra empatia o respecte. Ni els hooligans, que sovint també s’emboliquen en banderes i consignes, s’atreveixen a trencar el minut de silenci que en els estadis es dedica a víctimes anònimes.
Aquest menyspreu no és un fet aïllat. L’extrema dreta arreu del món té en comú una actitud de negació sistemàtica dels consensos socials i democràtics. Trump no acceptà el resultat electoral i alimentà un assalt al Capitoli. Bolsonaro insinuà fraus inexistents i encoratjà manifestacions contra el sistema judicial. Putin governa amb la repressió i el silenci forçat de tota dissidència. Netanyahu, amb el genocidi que infringeix a Gaza, fa de la vulneració del dret internacional un acte quotidià. Milei, a l’Argentina, destrueix consensos socials bàsics en nom d’un ultraliberalisme que confon llibertat amb la llei del més fort.
El fil conductor és la mateixa pulsió: la violència, explícita o implícita. La violència de la paraula, que erosiona la convivència; la violència institucional, que bloqueja o destrueix espais comuns; i la violència real, la dels cossos i les vides que se’n van en guerres i en repressió. Quan una força política rebutja fins i tot els rituals més senzills de respecte compartit, com és un minut de silenci, el que fa és obrir la porta a una societat sense codis compartits, sense terra ferma.
El Parlament balear, no ho oblidem, és la màxima institució de representació democràtica de les Illes. Si dins la casa comuna es permet convertir el dolor en motiu de confrontació, aleshores no només s’insulta la memòria de les víctimes de Gaza sinó també la pròpia idea de democràcia. La democràcia no és només votar cada quatre anys; és sostenir dia a dia un espai on, per damunt de les diferències ideològiques, hi hagi unes regles de respecte i de convivència que ningú no pot trepitjar.
En aquest sentit, Vox ha fet visible allò que molts ja sabem: que no respecten cap consens. Ni el dels drets humans, ni el de les regles del joc democràtic, ni el de la mínima empatia col·lectiva. El Parlament no hauria de normalitzar aquests gestos, perquè el perill de la normalització és que, de mica en mica, allò que semblava impensable acabi essent tolerat. Però resulta que el Parlament balear està presidit per Vox.
La societat balear mereix que el seu espai democràtic sigui defensat amb fermesa. Perquè si avui es nega un minut de silenci, demà es pot negar el dret a la paraula, o a la discrepància, o fins i tot a l’existència dels altres. La història ens ha mostrat massa vegades com comencen aquests camins. I massa poques vegades som capaços de recordar-ho a temps.