ABANS D'ARA
Opinió 05/06/2023

Hi ha un senyor... Fantàstics, il·lusos i protestaris (1932)

Peces històriques

Andreu Avelí Artís
3 min
Logo del diari 'L’Opinió'.

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe la crònica d’Andreu Avel·lí Artís (Barcelona, 1908 - Sitges, 2006) publicada ahir feia anys a 'L’Opinió' (4-VI-1932). Aquest periodista (des dels anys 1940 signaria amb el pseudònim Sempronio) era llavors secretari de redacció d’aquell diari d’ERC. La troballa de la peça és una aportació del professor Jaume Guillamet dins la recerca sobre 'L’Opinió', periòdic sobre el qual ja ha publicat un llibre que tracta de quan s’editava com a setmanari.    

L'ordenança ha obert discretament la mampara del despatx i ens ha dit: -Hi ha un senyor...- Arribat aquí, l'home, invariablement, s'encalla. És difícil de fer-li precisar quina mena de persona és la que ens desitja veure, i encara més, què és allò que vol de nosaltres. Per això, optem sempre per pronunciar un resignat "Digueu-li que passi!" Però moltes vegades abans de rebre el visitant, ens adrecem a qualsevol company nostre i li diem: "D'aquí a cinc minuts, entra i fes veure que em demanen" [...] En els primers temps de la República caigué damunt de les Redaccions dels periòdics una veritable plaga d'il·luminats. Foren desenterrats per llurs autors els projectes més fantàstics, les iniciatives més absurdes... Als genis espontanis se'ls aparegué el capgirament polític com una Pasqua de Resurrecció; una mena de judici final. Cregueren de bona fe que era arribat el moment de la realització de llurs concepcions atrabiliàries. Noves organitzacions polítiques, sistemes socials inèdits, invents extraordinaris, oferts generosament i altruistament per llurs respectius autors, a la major glòria de la República i de la humanitat. Un vespre vingué fins a la nostra taula de treball un home atrotinat. La testa pelada al zero i unes ulleres de muntura oxidada davant d'uns ulls extraordinàriament encesos. El seu aspecte revelava al primer cop d'ull una misèria sense concessions. No ens enganyàvem pas. Les primeres paraules que eixiren de la seva boca foren per assabentar-nos que ens trobàvem davant d'un vidu, amb dos fills petits, i tres mesos sense treball. Aquest introit aclaparador tingué la virtut de fer-nos classificar prematurament el visitant en la categoria dels "sablistes". Però ens erràvem... L'home desembolicà un paquet que duia sota el braç i ens passà per davant dels ulls un llibre enorme, del tamany d'un "major", omplert d'una cal·ligrafia menuda, dibuixada amb tinta violeta. Era el treball de tota la seva vida. Una Constitució de "las tierras Hibéricas", escrit així, amb "h"! L'home ens invità a fer-nos càrrec, de moment, de la magnitud del treball. Tres-centes pàgines escrites sense marges! El seu autor es feia càrrec que la Constitució requereix una lectura reposada; per això s'oferia a deixar el llibre a poder nostre. Passada una setmana vindria a cercar el llibre i el nostre parer. Nosaltres restàrem aterrats. L'home ho aprofità per a fer-nos llegir el primer article de la seva Constitució. Les ratlles inicials deien textualment: "Las tierras Hibéricas son constituidas según la libre concepción hanarquista i el mutuo entendimiento". Refusàrem a continuar. Fullejant el llibre, veiérem un capítol destinat a regular "la Hinstrucción pública!" Aquell home incapaç d'organitzar d'una manera coherent vint paraules seguides, creia absolutament haver trobat el sistema perfecte d'organització mundial! [...] Podríem allargar indefinidament la relació de visitants a una Redacció de diari. En la galeria d'aquests tipus no poden mancar-hi la mare de l'infant prodigi que sol·licita protecció; el ciutadà que s'acaba de barallar amb un cobrador de tramvia; els vint-i-cinc comarcans que venen diàriament a dir-nos que en els seus vint-i-cinc respectius pobles encara no hi ha arribat la República...

stats