21/04/2023

Hi pot haver qualitat de vida sense imaginació?

2 min

Sant Jordi és una festa més que increïble, meravellosa, al·lucinant. Que els llibres siguin objecte de celebració popular és dels pocs fets que encara ens honora com a societat. Així que, per favor, cuidem aquest dia any rere any. Sortir al carrer i comprar algun llibre –més d’un, si es pot– és un plaer­. Però el més important sempre ve després, quan l’agafam a casa –o al bus, o esperant en la consulta del metge–, l’obrim per la primera pàgina i iniciam un viatge que de vegades ens pot arribar a salvar de la realitat que ens envolta. A més, sempre trobarem un llibre que s’adapti a les nostres necessitats o estat d’ànim –a diferència de les persones, que solen fer retrets si la nostra condició no és òptima.

La pregunta que ens hem de fer és si la nostra vida seria de qualitat sense fer un ús quotidià de la imaginació, sense transcendir el nostre entorn i anar a indrets que no obeeixen els esquemes habituals. De fet, quan m’entra pel nas que una persona és poc imaginativa, em sol fer molta pena. I no hem de confondre imaginació amb creativitat. Mentre que la primera és la capacitat que tenim de formar en la nostra ment imatges i conceptes que ens generen sentiments, la segona respon a la necessitat que aquestes imatges es plasmin en la realitat. Per això, la imaginació és molt més democràtica, perquè no tots sabem/podem/necessitam traslladar-la al món real. Bona part del temps ens basta amb gaudir de la revolució que es produeix en el nostre cap quan llegim, escoltam música, anam al teatre o miram una pel·lícula –senyores i senyors escriptors, compositors i cineastes, moltes gràcies.

Tampoc no cal una obra aliena perquè la nostra imaginació voli. De vegades basta un petit parèntesi, una escletxa a l’estricta taula horària que governa el dia a dia, perquè la maquinària es posi en marxa. Imagín coses cada matí quan surt a passejar els cans, i també com podria ser la vida de les persones que em vaig trobant en funció dels objectes que les envolten. La cara negativa és que anar imaginant coses pel món de vegades pot produir un problema de desconnexió –sobretot si algú conta una cosa molt poc interessant.

Però la imaginació té un preu, i no parl de doblers. La condició més important és que s’ha de fer servir sempre que es pugui, perquè funciona al revés que les bateries dels mòbils: s’esgota per manca d’ús. I no hi ha excusa. Si no podeu comprar un llibre, les biblioteques en són plenes. I, si us fa ganes, provau de seure en un banc i mirar la gent passar: en qüestió de minuts, podeu construir vides en funció de la manera de caminar, la indumentària o fins i tot si estau atents al volum de les converses telefòniques que esquitxen els carrers de multitud de paraules voladores.

Perquè la imaginació no és pretensiosa, es conforma amb poca cosa per funcionar. Ara bé, requereix uns sentits capaços de captar el caramull de coses que s’amaguen rere la realitat i certa dosi de passió –arma eficaç contra l’avorriment. 

stats