Cal aprofitar el conflicte envers el turisme per trobar un nou model

PalmaLa campanya dels hotelers adreçada als turistes estrangers és la resposta de la principal patronal de les Illes a les crítiques i accions antiturístiques, que s’han intensificat a les Balears des de fa poc més d’un any. Els empresaris admeten que el turisme no és innocu, però reclamen una anàlisi profunda dels motius que han duit la societat a manifestar cada vegada més el descontentament amb el model econòmic actual.

No basta en comptabilitzar si a una mobilització hi van 15.000 o 20.000 persones i qüestionar fins a quin punt això és representatiu. Basta guaitar a les xarxes socials i assistir a converses entre residents per comprovar com els illencs es mostren –en el millor dels casos– molt preocupats per la situació actual del turisme.

Els impactes sobre el medi ambient i la deficient redistribució de la riquesa del turisme no són cap novetat. Però després de la pandèmia han entrat en escena una sèrie de factors que no es poden obviar i que qualsevol societat actual ha de tenir en compte. L’augment constant de l’arribada de visitants, que s’acosta a xifres insostenibles i ha provocat, juntament amb l’increment de la població, una complicació notable en qüestions com la mobilitat i el gaudi d’espais públics, avui completament mercantilitzats i desnaturalitzats. Però tots aquests elements no serien més que una intensificació del model, i no haurien provocat la creixent contestació ciutadana, transversal i cada vegada més present al debat públic. Els illencs no estan en contra del turisme, perquè fa molts anys que en viuen. Estan en contra de perdre els espais públics, el territori i els recursos naturals. Però el que ha unit les veus és un conflicte que va molt més enllà del turisme i que té un nom:accés a un habitatge digne.

El que va arribar com una economia col·laborativa, el lloguer de pisos a turistes, s’ha generalitzat i es fa, en bona part, de manera il·legal. El Pacte va veure amb bons ulls aquella aparentment inofensiva opció d’obtenir beneficis a través dels pisos i la va consagrar per llei. Els fets demostren avui que els pisos haurien de ser només per atendre la demanda d’habitatge. Però ara és tard per pensar que sense una intervenció pública les coses tornaran al seu lloc. S’han de fer pisos públics, i no en sòl rústic. I, sobretot, s’ha d’acabar amb l’oferta de lloguer turístic irregular. Ni un sol habitatge en plurifamiliars no s’ha de dedicar al lloguer vacacional. I l’administració pública té molta més capacitat per controlar això que el que ha fet fins ara.

No fer-ho serà continuar alimentant un model de societat rendista, on uns quants es fan d’or i la gran majoria no pot ni comprar ni llogar un pis tot i tenir feina. Un veritable fracàs al qual s’ha de posar fi.