18/10/2023

La feina del món durant la guerra contra Hamàs: salvar l’espai per a la pau

6 min
Una sabata a terra en una visita guiada de l'exèrcit israelià per als mitjans al quibuts Be'eri, el 17 d'octubre.

L’Aviv Kutz (54), membre del quibuts Kfar Aza, és un amic de la infància d’un íntim amic meu. L’Aviv i la seva dona, la Livnat (49 anys), i els seus tres fills, Rotem (19), Yonatan (17) i Yiftach (15), feia anys que vivien a Kfar Aza. Tot i que la família Kutz ha suportat molts atacs de coets i morters de Hamàs al seu quibuts, pares i fills continuaven tenint esperances d’arribar a la pau. Cada any la família Kutz organitzava un festival d’estels, amb la intenció de crear un petit espai pacífic a la zona de guerra. Feien volar estels de colors vius, alguns amb missatges de pau, prop de la tanca fronterera amb Gaza. La germana de la Livnat, l’Adi Levy Salma, que va participar en el festival en anys anteriors, deia que “la idea és fer volar els estels prop de la tanca, per demostrar a Gaza que només volem viure en pau”. Aquest any tenien previst celebrar el festival el dissabte 7 d’octubre. “Festival d’estels 2023 –deia la invitació–, ens trobarem al camp de futbol a les 4 de la tarda per decorar el cel”. Unes hores abans que comencés, els terroristes de Hamàs van envair i ocupar el quibuts. Els terroristes van anar casa per casa i van torturar, matar i segrestar sistemàticament desenes de membres del quibuts. Els cinc membres de la família Kutz van ser assassinats.

Aquestes atrocitats et destaroten completament. Com pot ser que els éssers humans facin aquestes coses? Què esperava aconseguir Hamàs? L’objectiu de l’atac de Hamàs no era apoderar-se de territori. Hamàs no tenia la capacitat militar per conservar el quibuts gaire temps davant l’exèrcit israelià. Per entendre els objectius de Hamàs, cal tenir en compte tres coses. En primer lloc, Hamàs va centrar en gran mesura el seu atac a matar i segrestar civils en lloc de soldats. En segon lloc, els terroristes de Hamàs van torturar i executar adults, infants i fins i tot nadons de la manera més esgarrifosa possible. En tercer lloc, en lloc d’intentar amagar les atrocitats, Hamàs es va assegurar que se’n fes difusió, i fins i tot en va enregistrar algunes i va penjar els impactants vídeos a les xarxes socials.

Aquesta és ben bé la definició de terrorisme, i hem vist coses semblants amb ISIS (Estat Islàmic de l’Iraq i Síria). A diferència de la guerra convencional, que normalment té com a objectiu aconseguir territori o delmar la capacitat militar, el terrorisme és una forma de guerra psicològica que pretén aterrir. Matant centenars de persones de la manera més horrible i fent-ne publicitat, organitzacions com ISIS i Hamàs busquen aterrir milions de persones. A més d’estendre el terror, Hamàs també pretén sembrar la llavor de l’odi entre milions d’israelians, palestins i altres persones d’arreu del món.

Hamàs és diferent d’altres organitzacions palestines com l’OAP (Organització per a l’Alliberament de Palestina), i no s’hauria d’equiparar a tot el poble palestí. Des de la seva fundació, Hamàs s’ha negat rotundament a reconèixer el dret d’Israel a existir i ha fet el que ha pogut per frustrar tota oportunitat de pau entre israelians i palestins, i entre Israel i el món àrab. El rerefons immediat de l’esclat de violència actual són els tractats de pau signats entre Israel i diversos estats del Golf, i l’esperat tractat de pau entre Israel i l’Aràbia Saudita. La idea era que aquest tractat no només servís per normalitzar les relacions entre Israel i la major part del món àrab, sinó també per alleujar una mica el patiment de milions de palestins que vivien sota l’ocupació israeliana i reiniciar el procés de pau israelianopalestí. No hi ha res que inquieti tant Hamàs com la possibilitat de la pau. Per això va llançar el seu atac, i per això va assassinar la família Kutz i més d’un miler de civils israelians més. El que ha fet Hamàs és un crim contra la humanitat en el sentit més profund del terme. Un crim contra la humanitat no és només matar humans. Consisteix en destruir la nostra confiança en la humanitat. Quan veus coses com uns pares que són torturats i executats davant dels seus fills, o nens petits brutalment assassinats, perds tota confiança en els éssers humans. I, per tant, també corres el risc de perdre la teva pròpia humanitat.

Estat de l'hospital Al-Ahli, a Gaza, després de l'atac que va patir el 17 d'octubre.

Els crims de Hamàs no es poden justificar atribuint-los al comportament que ha tingut fins ara Israel. Una mala acció no es pot escudar en una mala acció anterior. Israel és molt criticable per haver mantingut milions de palestins durant dècades sota l’ocupació, i per haver abandonat en els últims anys qualsevol intent seriós de fer la pau amb el poble palestí. Tanmateix, l’assassinat de la família Kutz i les múltiples atrocitats comeses per Hamàs no pretenien reiniciar el procés de pau, ni és probable que alliberin ni un sol palestí de l’ocupació israeliana. Per contra, la guerra que ha desencadenat Hamàs causa un immens patiment a milions de palestins. No sembla que a Hamàs, guiat pel fanatisme religiós, li importi el sofriment humà, ni dels israelians ni dels palestins. A diferència de l’OAP laica, sembla que molts dels líders i activistes de Hamàs estan preocupats principalment per les seves fantasies sobre un més enllà celestial. Estan disposats a llançar aquest món a les flames i de retruc destruir les nostres ànimes perquè teòricament les seves ànimes arribin a la felicitat eterna en un altre món.

Hem de guanyar aquesta guerra d’ànimes. En la seva guerra contra Hamàs, Israel té el deure de defensar el seu territori i els seus ciutadans, però també ha de defensar la seva humanitat. La nostra guerra és amb Hamàs, no amb el poble palestí. Els civils palestins mereixen viure en pau i prosperitat a la seva terra natal, i, encara que estiguem enmig d’un conflicte, totes les parts haurien de reconèixer els seus drets humans bàsics. Això incumbeix no només Israel, sinó també Egipte, que comparteix frontera amb la Franja de Gaza i que l’ha tancat parcialment.

Pel que fa a l’organització de Hamàs i els seus partidaris, haurien de ser condemnats per la humanitat. No només Israel, sinó tota la comunitat humana hauria de situar Hamàs fora del que considera acceptable, tal com ha fet amb ISIS. Els ciutadans israelians no poden viure en llocs com Kfar Aza amb Hamàs a l’altre costat de la tanca, de la mateixa manera que els ciutadans iraquians i sirians no podien viure amb ISIS a la porta de casa. Desenes de milers de civils israelians ja han fugit de les zones frontereres i no podran tornar a casa seva fins que les seves vides deixin de córrer perill. A un nivell més profund, les vides de tots els humans es veuen devaluades i amenaçades mentre es permeti l’existència d’organitzacions com Hamàs i ISIS.

Els objectius de la guerra de Gaza haurien de ser clars. Al final de la guerra, Hamàs hauria de quedar totalment desarmat i la Franja de Gaza s’hauria de desmilitaritzar, de manera que els civils palestins poguessin viure una vida digna dins de la Franja de Gaza i els civils israelians poguessin viure sense por a l’altra banda de la frontera. Fins que no s’assoleixin aquests objectius, la lluita per mantenir la nostra humanitat serà difícil. En aquest moment la majoria dels israelians són psicològicament incapaços d’empatitzar amb els palestins. Tenim el cap ple a vessar del nostre propi dolor i no hi queda espai per reconèixer el dels altres. Moltes de les persones que van intentar ocupar aquest espai, com la família Kutz, estan mortes o profundament traumatitzades. La majoria dels palestins estan en una situació semblant: també tenen el cap tan ple de dolor que no poden veure el nostre.

Però les persones que s’ho miren des de fora i no estan immerses en el dolor haurien de fer un esforç per empatitzar amb tots els humans que pateixen, en lloc de veure indolentment només una part de la terrible realitat. La feina d’aquestes persones és ajudar a mantenir un espai per a la pau. Dipositem en vosaltres aquest espai pacífic, perquè ara mateix nosaltres no el podem abraçar. Cuideu-nos-el bé, perquè un dia, quan el dolor comenci a minvar, tant israelians com palestins hi puguin viure.

Aquest article es va publicar originalment el 16 d'octubre a la revista 'Time'

Copyright Yuval Noah Harari 2023

stats