Una de les principals funcions de la televisió pública és donar un servei al ciutadà. Si a més ho fa en un territori amb llengua pròpia, el seu deure és fer país; ensenyar, promocionar i també educar-nos en la nostra llengua. I en aquest punt partim d’un debat que no està superat per un sector cridaner de la societat. Així doncs, deixem-ho clar: la nostra llengua és el català. “¡Habla en mallorquín! ¡El mallorquín no es catalán!”, increparen en bon castellà la periodista Marga Caldentey qui, juntament amb el càmera Xavier Borrull, va haver de fer caure una connexió en directe per a l’Informatiu Vespre d’IB3. Era a la manifestació promonàrquica a les portes del palau de l’Almudaina. Massa poc es parla de les agressions als professionals dels mitjans de comunicació, una feina moltes vegades desagraïda, poc valorada, menystinguda, en què tant t’increpen uns gonelles com et pega un policia de paisà anant pel carrer. I, tanmateix, aquí continuam, perquè als periodistes, als càmeres i als fotògrafs ens agrada contar històries. Les dels uns i les dels altres. El que no es pot fer és tapar la boca si la història no és del teu gust. I això és precisament el que passa massa sovint. IB3 ha estat i ha d’estar en el punt de mira de la societat perquè és una empresa pública. És més, se li ha d’exigir un plus qualitatiu pel que fa al llenguatge. I és per la irresponsabilitat de polítics i gerents que n’han sabut més que els lingüistes i que l’òrgan consultiu com és la Universitat de les Illes Balears que s’han arribat a salar espais informatius de la cadena autonòmica. Actuacions de l’era Bauzá que carreguen de motius i envalenteixen els increpadors de parla castellana.
