La granota dins el bany maria
La celebració de Fitur, la fira espanyola de turisme, serveix tradicionalment a les autoritats illenques per presentar els resultats de la temporada i treure'n pit. Els d'enguany són particularment triomfals, si entenem com a triomf el fet d'haver rebut més turistes que mai, uns 19 milions que constitueixen un nou rècord. Enhorabona. Podeu llegir les dades exactes a la crònica de Maria Llull per a l’ARA Balears.
Antoni Costa (el vicepresident econòmic que sostenia que cal suprimir el català de la sanitat pública perquè segons ell és un fre perquè vinguin sanitaris a les Balears, una afirmació que s'ha demostrat falsa) va presentar a Fitur l'informe Conjuntura econòmica turística 2025 i perspectives 2026, i es va omplir la boca amb les paraules-comodí habituals en aquesta situació: ‘mercat madur’, ‘incidència potent’, ‘desestacionalització’ (ha crescut més el nombre de turistes que venen a l'hivern que els que venen a l'estiu), ‘màxims de despesa per turista’, etc.
En realitat, del que estam parlant és del mateix que sempre: un model econòmic basat en la dependència del turisme de masses (una activitat de naturalesa extractiva i d'escàs o nul valor afegit), amb tot un seguit de conseqüències negatives per al conjunt de la societat que supera de llarg els beneficis que alguns n'obtenen. Entre aquestes conseqüències destaquen l'impacte directíssim que té el turisme de masses en la sobrepoblació de les Balears (produeix un efecte crida que fa venir milers de persones a cercar feina en el sector), i la incidència que això té en el gravíssim problema d'habitatge que pateixen els ciutadans de les Balears, un problema per al qual Costa i Prohens van assegurar que tenien la solució (construir més), però que de moment no fa més que agreujar-se per moments. Ho continuarà fent mentre les Balears siguin un territori massificat i sobreexplotat turísticament, perquè això no fa més que inflar la bombolla dels preus dels lloguers i la venda de cases. N'hi ha prou de fixar-se en el fenomen, estès principalment a Mallorca i Eivissa, de la compra d'habitatges per part d'estrangers, sovint per dedicar-los després a lloguer turístic.
L'especulació i la construcció quasi sense límit que ha legislat per decret el Govern balear són una passa definitiva en la més que possible taiwanització, o acapulquització, de les Balears: és a dir, territoris limitats (illes) que es veuen arrasats per un tsunami turístic que els desfigura fins que la cultura i les formes de vida autòctones subsisteixen com una realitat submergida. A la superfície ja només s'hi poden veure els grans complexos turístics, residencials i comercials, connectats entre ells per vies ràpides amb desviacions cap a punts de la costa, també convenientment urbanitzats i proveïts de la necessària oferta complementària: gran presència de les xarxes internacionals de tràfic de drogues i prostitució. Per a la resta, empobriment de la població, desigualtats extremes entre pobres i rics, abandonament dels estudis per part dels joves, baixíssima inversió en investigació i recerca.
No és una descripció exagerada sinó més aviat neutra i asèptica, dels efectes del turisme de masses en els territoris on es converteix en “sa nostra indústria més important”, com no es cansa de repetir l'obedient presidenta Prohens. Que per a alguns és agradable? Segur: és l'efecte, prou conegut, de les granotes posades dins un recipient submergit en aigua calenta, bullint-se al bany maria. Encara que podrien, les granotes no surten del recipient perquè s'hi troben calentones, i els fa peresa abandonar aquell lloc que troben agradable. Però de mica en mica s'adormen, i després simplement moren.
