Gestionar, no alarmar

En un temps en què els discursos simples s’imposen al debat complex, amb una extrema dreta que té de cada pic més presència al carrer, a les institucions i als mitjans de comunicació, la qüestió de la immigració no pot afrontar-se des d’un crit d’alarma fàcil ni tampoc convertir-se en motiu de picabaralla política, com ho contemplam darrerament.

Si les institucions públiques volen afrontar seriosament aquesta qüestió, tenen dos eixos per fer-ho: els drets humans i la planificació. Els primers no són negociables. Les persones que arriben mereixen respecte i consideració. A més d’una organització que sigui capaç de respondre al dret de cercar-se una vida digna. I el segon, la planificació, és imprescindible: unes illes amb recursos limitats necessiten planificar la seva capacitat de càrrega, però això implica parlar de tot el model, especialment de la càrrega dels quasi 20 milions de turistes, dels residents vacacionals i del creixement que ha experimentat la població. No pot ser que es criminalitzi qui arriba de manera tan precària i amb un futur tan incert i s’hi posi el focus damunt, mentre es dona via lliure al resident europeu o al fons d’inversió que desembarca amb milions per comprar habitatges i expulsar veïns. Ara mateix, l’alarma sobre la immigració oculta altres fluxos molt més determinants per al nostre futur.

I no hi ha futur si ens convertim en comunitats que miren amb recel l’altre, el que té menys, mentre –això sí–, l’ocupen amb les feines que pateixen les pitjors condicions. El futur només pot implicar una societat cohesionada, respectuosa i capaç de gestionar totes les situacions, i també la seva diversitat amb intel·ligència i dignitat.