La fragilitat del superpoder
Fa pocs dies, la FDA (l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units) anunciava un canvi històric en la regulació del desenvolupament farmacològic: començarà a eliminar l’obligació d’utilitzar animals –com ara gossos i primats– en els assaigs previs a la comercialització de nous medicaments, incloent-hi els anticossos monoclonals. La mesura forma part d’un pla per implementar les anomenades New Approach Methodologies (NAM), que inclouen models computacionals avançats, intel·ligència artificial i models orgànics 3D desenvolupats al laboratori a partir de cèl·lules humanes.
Aquest canvi de paradigma obre la porta a una recerca biomèdica més ètica, eficient i potencialment més precisa a l’hora d’estudiar i identificar l’eficiència de futurs fàrmacs. A més, la seva aplicació podria reduir costos i escurçar terminis en el desenvolupament de nous tractaments. És, en molts sentits, una victòria del coneixement tecnològic i de l’ètica aplicada.
Tot això passa mentre el context general als Estats Units –i, concretament en el món científic– preocupa. Les retallades proposades pel nou govern dels EUA afecten de ple el finançament de les agències que sustenten la recerca científica al país, com la NIH (Instituts Nacionals de Salut) i la NSF (Fundació Nacional per a la Ciència). Investigadors alerten que això pot provocar una fugida de talent cap a països amb millors perspectives –Espanya podria ser una bona opció, després de l’anunci del Ministeri de Ciència i Universitats d’ampliar el programa ATRAE, i del Govern català promocionant el programa Catalonian Talent Bridge, per tal de captar aquest procés de fugida dels EUA–, o simplement frenar avenços essencials en camps com la biomedicina, la intel·ligència artificial i la lluita contra el canvi climàtic, entre d’altres.
Els EUA han estat durant dècades una potència científica global. Aquesta hegemonia no va ser un accident, sinó el resultat d’una aposta continuada per la recerca i el desenvolupament, especialment després de la Segona Guerra Mundial. Si es talla aquest fil conductor, si s’interromp el flux de recursos, el llegat podria esmicolar-se molt més ràpidament del que ens pensem.
De fet, no cal anar gaire lluny per trobar-ne un precedent. El Regne Unit, arran del Brexit, ha perdut bona part del seu accés a fons europeus de recerca i ha vist minvar el nombre de col·laboracions internacionals. Això ha afectat no només la capacitat investigadora del país, sinó també la seva atractivitat com a destinació per a científics d’arreu del món. Un exemple clar de com una decisió política pot tenir conseqüències devastadores per al teixit científic d’un país.
La conclusió: tot i ser el major superpoder científic, sense una inversió robusta i sostinguda, sense una estructura que doni suport als qui generen coneixement, qualsevol classe d’avenços en els diferents camps de la ciència corren el risc de quedar-se en paper mullat.
