20/01/2023

Fideisme científic

3 min

Tot just començar 2023 es donava a conèixer una enquesta de la qual es desprenia que un elevat percentatge d’europeus segueixen la informació científica dels mitjans i tenen plena confiança en la ciència i en la fiabilitat del coneixement que aporta. Paradoxalment, però, els coneixements que aquests ciutadans tenen sobre ciència no van més enfora d’allò més bàsic: gairebé tots coneixen la importància de les plantes en la producció d’oxigen al planeta, però dos de cada tres creu que és cert que el problema del canvi climàtic ve provocat pel forat a la capa l’ozó i la meitat llarga encara pensa que els antibiòtics són eficaços per combatre els virus. Confiar en la ciència i en els coneixements que genera no està gens malament, però la manca de cultura científica afebleix qualitativament aquesta confiança, ja que la desinformació o la ignorància poden acabar deixant pas a frustracions sobre el que la ciència realment pot arribar a fer i passar ràpidament a la desconfiança més irracional. 

Aquesta situació té un cert paral·lelisme amb el que en l’àmbit religiós es coneix com a fideisme, que és la creença en uns continguts de tipus religiós sense que hi hagi, per part del creient, una mínima reflexió sobre la raonabilitat d’allò que creu. Per a aquests creients, la veritat del que creuen prové del fet que ho diu literalment la Bíblia o ho predicà el capellà a missa, encara que xoqui amb l’evidència més clara, com ara que no hi ha cap 'cel' més enllà del firmament visible. 

Oposada al fideisme trobam la creença reflexiva, sostinguda amb un bagatge de coneixements religiosos que permet al creient adoptar una posició crítica tant davant els arguments d’un ateu com els d’un fanàtic religiós. La fe d’aquest creient implica acceptar veritats que escapen a la raó, com afirmar l’existència de Déu, però disposarà d’arguments suficients per fer raonable la seva creença. Aquesta fe no només és més sòlida intel·lectualment que l’altra, sinó que és més poc probable que qui la sosté acabi tombant cap a posicions extremistes o fonamentalistes. 

Tornant a l’enquesta, certament la confiança en la ciència és positiva, però si no es troba fonamentada en una opinió raonada i crítica, es pot caure fàcilment en posicions extremes i irracionals. Ho hem vist en la proliferació dels antivacunes i ho veiem cada dia quan llegim notícies sobre teràpies absurdes per aprimar-se o quan es neguen evidències clares de l’afectació del clima per l’acció humana. 

La ignorància de la gent no és culpa dels científics ni, en general, de la ciència. Però sí que hauria de ser un maldecap per a ells, ja que la ciència també pot acabar patint els efectes d’aquesta ignorància quan part de l’electorat cau en la desinformació o quan la ciència desapareix del debat públic o es menystenen aquelles polítiques que incentiven la investigació bàsica, tan fonamental per al coneixement com poc atractiva als ulls de la majoria d’inversors privats. 

Els europeus confien en la ciència i això és bo, i segurament pensen que contribueix a fer-los més feliços, però també queda clar que aquesta confiança no els fa millors ciutadans ni més ben preparats. I sobre això algú n’hauria de prendre nota.

Doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració
stats