Excessivament fàcil per al Sevilla

Hi va haver moments que el partit entre el Sevilla i el Mallorca semblava que el disputassin un equip d’adolescents contra un d’adults. Els primers són els visitants; els més grans, els locals. El Sevilla, que es va prendre el compromís de manera seriosa, el va resoldre en els primers quaranta-cinc minuts. La resta va ser un exercici d’impotència del Mallorca, que va anar a remolc de la proposta sevillista, sempre superior en tots els aspectes: tàctic, tècnic i físic. Veure Kan In Lee reclamar una falta que no assenyalà l’àrbitre, perdre la pilota i a continuació haver de fer falta i targeta a Baba només és un exemple de la candidesa dels mallorquinistes. El partit sempre el va controlar l’equip de Sampaoli, que per potencial i per plantilla algun dia havia de reaccionar i escalar posicions a la classificació.

Possiblement aquest és avui el problema del Mallorca: la classificació. Tenir vint-i-vuit punts sembla que vagi en contra dels seus interessos, perquè cada vegada que surt de l’illa significa una altra derrota. A hores d’ara, si no anam errats, ja són dotze punts que ha perdut en les quatre darreres sortides. Els partits fora camp representen una bona oportunitat per als amfitrions i Sevilla no en va ser una excepció. La superioritat dels sevillistes o inferioritat dels mallorquinistes (mai no ho sabrem) va ser una constant tot el capvespre. El Mallorca va repetir els desastrosos partits jugats a fora camp i en cada un ha mostrat una pobra imatge, una actitud que se li pot tornar en contra en qualsevol moment.

Ja hem titulat en altres articles que el Mallorca no sap atacar; idò bé, a Sevilla, dos quarts del mateix. Cada vegada que té alguna possibilitat de mantenir durant uns segons la pilota controlada, els jugadors no saben què han de fer, llevat de passades a l’àrea per si el frustrat Muriqi en despenja qualcuna. L’entrenador del Sevilla planteja els partits amb el mateix sistema que el Mallorca, 1-5-4-1; la diferència són, evidentment, els homes que executen aquest sistema, i la balança cau clarament a favor dels de Sampaoli. En definitiva, una derrota més o menys previsible, que no sorprèn a ningú. Una actuació poc coral de l’equip, que haurà de millorar dissabte que ve a Son Moix davant un dels equips de la lliga que fa més bon futbol: el Vila-real de Quique Setien, però sobretot de Gerard Moreno i companyia.