Esplèndid retorn a Cicely
La plataforma Filmin ha recuperat la versió remasteritzada de la sèrie Doctor en Alaska (Northern exposure) trenta-dos anys després de la seva estrena. Tornar-la a veure suposa un viatge al passat inesperat que et provoca un somriure instantani. La pantalla es converteix en una màquina del temps sorprenent. Recuperar un èxit televisiu com aquest on la nostàlgia té un paper determinant és una experiència gratificant i, en algun instant, un punt traumàtica. De la sèrie en tenim un record molt elemental. Tenim present la trama principal del metge de Nova York traslladat a una localitat recòndita d’Alaska on inicialment no es vol quedar i on a poc a poc s’acabarà integrant fins a convertir-se en un habitant més que estima la seva gent. Recordem la majoria de personatges entranyables i els rols que desenvolupen. Revisitar la sèrie suposar submergir-se de cop en detalls oblidats i descobrir una mica diferents els protagonistes i els diàlegs. No només els trobem tots molt més joves del que ens semblaven aleshores. Ens adonem que un record que crèiem precís era en realitat una idea transformada pel pas del temps.
Més enllà de l’estètica i la factura visual dels noranta, Doctor en Alaska és un exemple perfecte per prendre consciència de com ha evolucionat la ficció televisiva. Restablir el contacte amb el doctor Joel Fleischman és també fer front a unes interpretacions sobreactuades, algunes un punt histriòniques. Amb la mirada actual ens sobten una mica. També crida l’atenció com la manera d’interaccionar dels personatges aleshores ara es percep diferent. Els codis han evolucionat. Alguns dels protagonistes s’escridassen o es comporten amb una agressivitat que ara incomoda. Aleshores segurament potenciava la comèdia, però l’actualitat més políticament correcta ens fa llegir la conducta de manera diferent. La recepcionista índia plena de serenitat de la consulta del doctor Fleischman que al principi lluitava per aconseguir aquell lloc de treball que el metge creia que no necessitava és escridassada pel protagonista en el primer capítol per deixar-li clar que no pensa contractar-la. Amb els ulls d’ara, sap greu i tot. Quan el metge es troba amb la Maggie, amb qui es produirà una clara tensió sexual que trigarà a resoldre’s, la confon amb una prostituta només pel fet que ella s’hi acosta per parlar-li. Un gag que ara sembla passat de rosca.
Tot i així, el retorn a Cicely continua sent gratificant. La idea de la petita comunitat aïllada i peculiar continua funcionant a la perfecció. Com a espectador mantens el desig de formar-ne part. La fórmula s’ha repetit desenes de vegades a la ficció i resisteix el pas del temps. Tornar a veure Doctor en Alaska és sinònim de retrobar-te amb el teu jo passat d’una manera indulgent. La famosa sintonia t’hi transporta immediatament. I la sèrie suposa entendre qui érem com a espectadors, com érem com a persones i com era encara aquell món un pèl ingenu que més o menys compartíem.
