El pròxim curs escolar, les Illes Balears s’uniran a les catorze comunitats de l’estat espanyol que, a més de la religió catòlica, ja imparteixen als centres educatius de Primària, Secundària i Batxillerat altres religions, entre les quals destaca la islàmica. És una obligació de la Constitució espanyola -una contradicció més de les moltes que conté- garantir la formació religiosa en el sistema educatiu d’un estat que es defineix aconfessional en el mateix text constitucional. És també un motiu més per exigir una reforma de la Carta Magna que, de moment, cap govern espanyol ha volgut afrontar.
En el dossier que obre el setmanari de l’ARA Balears, no només ens fixam en les conseqüències d’introduir la religió islàmica a les escoles de les Illes, sinó en el fet que la doctrina religiosa ocupi un lloc, i un lloc important, en l’ensenyament públic. No en podem menystenir la presència. La religió catòlica és l’assignatura que s’ofereix a més cursos de la vida escolar perquè, a diferència d’altres matèries, es troba des de primer de Primària fins al darrer curs de Batxillerat. Tampoc podem llevar importància al fet que, en el sistema de la LOMQE, la religió és una assignatura que computa com les altres i que ha incrementat el nombre de matriculats en els darrers cursos, atès que s’ha demostrat que serveix per fer pujar la nota mitjana. S’ha de tenir en compte que l’ensenyament de la religió catòlica a l’escola, a més d’estar emparat per la Constitució, també ho està pel tractat que signaren els estats espanyol i vaticà el 1979. Un tractat que així mateix s’hauria de revisar, i es podria fer, si hi hagués la voluntat de fer-ho.
L’escola ha de ser plenament laica en un estat que es diu aconfessional. Ho diuen tots els experts, i els docents fa temps que treballen perquè s’exclogui la religió catòlica de l’ensenyament. La doctrina ha de quedar fora de l’escola. I és doctrina el que s’hi imparteix des del moment que els professors de religió catòlica els proposa el Bisbat, com els de religió islàmica els proposarà la Comissió Islàmica d’Espanya.
Una altra cosa seria que a l’escola laica s’impartís història de les religions, de totes les religions, en els cursos que siguin adients per introduir l’assignatura. Així, impartida des del coneixement i en cap cas des de les creences, explicada amb una visió plural i de foment de l’esperit crític, es promouria la cultura i la imprescindible integració social, alhora que es donarien els coneixements necessaris perquè cadascú decidís, amb llibertat, si vol que la religió faci part de la seva vida, de l’estrictament personal.
