01/06/2023

Escàndols a la televisió

2 min
Seu de TV3, a Sant Joan Despí.

En aquesta època d’enduriment de la vida en general i de la comunicació en particular, és cada cop més freqüent que una persona convidada a una entrevista decideixi convertir-la en un petit gran escàndol mediàtic, en una actuació deliberada, perfectament conscient que en l’era de l’impacte per la imatge, aquells minuts serviran al seu propòsit propagandístic. La tele ha mantingut el seu llenguatge i les seves formes de representació formal. Ara es tracta de convertir-la en una extensió de Twitter i la seva mala llet.

Com més gran sigui la impugnació que fan del sistema i com més sembli que són els únics que s’atreveixen a dir allò que no s’atreveix a dir ningú, i com més facin veure que en aquell mitjà juguen en camp contrari, més trencadors i més valents semblaran. Si, a més a més, aconsegueixen que els expulsin del plató o fer sortir de polleguera l’entrevistador, encara millor.

Només sortir de la tele, el timeline de Twitter se’ls omple de mencions, de missatges pel privat d'“hem de quedar”. Pel cap baix, han aconseguit l’escàndol del dia, però anant bé aquell escàndol pot acabar obrint-los moltes portes. 

A Catalunya hi ha una manera infal·lible d’aconseguir-ho que és anar a TV3 a parlar malament de qualsevol cosa: de la llengua, la cultura o la identitat catalana, començant per la mateixa TV3. És un tipus d’actuació que de seguida funciona perquè té el premi dels que no és que els molesti la televisió de Catalunya sinó que el que els molesta és Catalunya i, per tant, ampliaran l’ona expansiva del xou a benefici de les seves posicions tant com puguin.

El problema de l’agressivitat comunicativa és que, si vol assolir aquest efecte escandalós, cal augmentar-ne la dosi cada dia. I com que ara tornarà a passar per les urnes el poder executiu a Espanya, d’aquí al 23 de juliol sentirem a dir moltes bestieses. Compte, perquè volen convertir-se en profecies autocomplertes.

stats