14/10/2022

Els errors de Liz Truss amb els impostos posen en risc el seu govern

Encara no fa dos mesos que va ser elegida com a nova premier britànica en substitució de Boris Johnson i ja es parla de moviments per destituir-la. Liz Truss s'ha vist obligada a recular en la seva política ultraliberal i ahir va haver de cedir el cap del seu ministre d'Economia, Kwasi Kwarteng, per intentar salvar-se ella mateixa. Era la seva mà dreta i l'executor de les polítiques que ella havia promès als tories per aconseguir el nomenament. És la vella recepta conservadora thatcherista, que no ha superat el pas del temps i que ni tan sols s'han cregut que fos possible els observadors econòmics. El problema és que els mercats, potser més atents que la premier a la situació econòmica mundial, no van rebre bé l'anunci de les rebaixes fiscals, i el trasbals va ser tan gros que fins i tot el Banc d'Anglaterra va haver de sortir al rescat dels bons del Tresor perquè es posava en perill tota l'economia, i més concretament els fons de pensions.

Després d'intentar calmar les borses amb bones maneres i suavitzar el seu discurs, Truss s'ha vist obligada finalment a fer un gir rotund en la seva política i mantenir la que, de fet, proposava el seu competidor en la carrera pel lideratge conservador, Rishi Sunak, que va ser ministre d'Economia de Johnson. Els mercats, de moment, han reaccionat tèbiament al seu gir, a l'espera del que decideixi el seu nou ministre, que ja se sap que serà el veterà Jeremy Hunt. En tot cas, l'economia britànica ha quedat tocada en un moment especialment delicat per la crisi energètica provocada per la guerra d'Ucraïna, el Brexit i la feble recuperació postpandèmia, amb la consegüent escassetat de matèries que va provocar. El més significatiu, però, és que la primera ministra també ha quedat tocada davant la població, especialment els més desfavorits, ja que gran part del problema era que proposava reduir impostos als més rics sense explicar com mantindria i compensaria aquesta rebaixa d'ingressos per fer front a les necessitats cada vegada més grans dels ciutadans més empobrits.

Cargando
No hay anuncios

Tota aquesta crisi ha provocat una pujada important en l'estimació de vot de l'oposició, especialment dels laboristes, que ja reclamen eleccions, mentre que entre els conservadors, que ja van viure de manera traumàtica les polèmiques de Boris Johnson durant la pandèmia, s'està començant a debatre seriosament la possibilitat de treure Truss de l'equació i posar Sunak al capdavant del govern.

Del que està passant al Regne Unit se'n poden treure algunes lliçons que estaria bé que la dreta espanyola i la catalana tinguessin també ben presents. En aquesta crisi provocada per la guerra i l'escassetat energètica hi ha hagut coincidència, també entre els polítics conservadors, que no es podia deixar caure de nou la població més vulnerable al pou com va passar en la crisi del 2008. Si es vol pau social i es pretén que el sistema funcioni cal posar en marxa ajudes i polítiques que mitiguin els exorbitats augments de preus i que es redistribueixi una mica millor la riquesa. Les desigualtats portades a l'extrem no agraden tampoc als mercats, i per això plantejar ara mateix rebaixes fortes d'impostos quan el que caldrà és molta despesa social no és ni creïble. Els corrents ultraliberals han d'entendre que ara, precisament, no és el seu moment.