L’Obra Cultural Balear ha convocat, per segon any consecutiu, un acte de suport al procés sobiranista de Catalunya. Hi té tot el dret del món, però, sincerament, crec que s’ha equivocat. Si el seu paper ha de ser el d’aglutinadora de tots aquells que aspiren a la normalització de la nostra llengua, no pot convertir-se en portaestendard d’una part. D’una part, esper que molt petita, perquè si el nombre de persones que estimen el català es redueix al nombre de sobiranistes illencs, estam ben arreglats. Això, sense tenir en compte que facilita immensament la tasca a aquells que pretenen identificar la promoció del català amb determinades opcions polítiques.
Fa molts anys Bartomeu Barceló em digué que els mallorquinistes (catalanistes, sobiranistes, etc.) serien cada vegada menys però cada vegada més radicals. M’agradaria pensar que no hem arribat a aquest punt, que la majoria de persones que, sondeig rere sondeig, expressen que viuen sense conflicte la seva doble identitat espanyola i mallorquina poden estar al nostre costat. Supòs que és aquesta majoria social a la qual s’ha d’apel·lar, mobilitzar i convèncer si volem fer alguna cosa de profit.
Va ser precisament per això que, quan es convocà la gran manifestació contra el TIL de la tardor passada, es demanà que l’Obra no assumís el protagonisme que, en principi, havia de tenir. Era el mateix motiu pel qual es procurà que estelades i quadribarrades no llevassin el protagonisme que havia de tenir el color verd, el color que és l’emblema de la lluita per una educació pública de qualitat a tot l’estat espanyol, llevat de a Catalunya, on s’ha triat el groc.
Tenc la impressió que l’Obra s’ha situat on la volen Bauzá i els seus acòlits, que no aturen d’identificar normalització i estima pel català amb posicions que ells saben que aquí són considerades extremes. És una de les maneres que té de justificar o de tapar el seu extremisme, com si fos una resposta a un imminent desembarcament de tropes principatines a les Balears.
Per descomptat, la decisió de l’Obra és sobirana. Només n’ha de respondre davant els socis, que, si són socis com jo, la veritat és que no sovintegen gaire les assemblees on es prenen les decisions. Ho escric com a autocrítica i no com una altra cosa. Però, al mateix temps, pens que dins l’entitat hi ha un cert pòsit de, diguem-ne, mala consciència. No convoquen amb l’altaveu, sinó més aviat amb el xiuxiueig del boca-orella. Com si diguessin que hi són però que tampoc no volen que es noti gaire més del necessari.
Esper que es noti que aquestes retxes estan escrites des de l’estimació i el respecte a l’Obra. Un respecte que també em mereixen tots aquells mallorquins i mallorquines que se senten partícips del procés català. Si es volen manifestar, no els cal el paraigua de l’OCB, i els socis de l’OCB que hi vulguin assistir ho poden fer amb tota la llibertat del món.
Abans al·ludia a enquestes sobre la identitat dels illencs. Però també tenim els resultats electorals. A les darreres europees, tot i el declivi del PP i del PSOE, els partits dits estatalistes sumaren a les Balears prop d’un 85% dels vots. Estam arreglats, com escrivia més amunt, si pensam que a tots aquests ciutadans i ciutadanes la llengua no els importa gaire i que tampoc no els importa gaire què pugui fer o deixar de fer l’organització capdavantera en la seva defensa.
