‘Eppur si muove’

Itanmateix, es mou. Ni els mateixos negociadors les tenien totes, ni les renúncies mútues han sigut ni seran fàcils de defensar en territori propi ni en camp contrari. Tampoc sabem exactament quantes capes d’acord hi ha sota l’anunci de la derogació del delicte de sedició i fins on arriba la voluntat d’apuntalar-se mútuament, però un cop més la necessitat mou muntanyes. El que sabem és que el pacte entre el PSOE i ERC és un moviment de gran abast que canvia el tauler polític, que irrita l’oposició i que dona oxigen als governs de Catalunya, Espanya i potser també de Barcelona.

Com a Galileu, a Pedro Sánchez i a Pere Aragonès els esperava la foguera d’una derrota del projecte de pressupostos i el fracàs de les expectatives d’una legislatura en què havien unit els seus destins polítics per necessitat i amb tota la desconfiança heretada del 2017 i, més recentment, del cas Pegasus. Tots dos han entès que estan abraçats en plena tempesta, i ja se sap que la política fa estranys companys de llit.

El moment

Sánchez ha triat el moment precís, quan les enquestes mostren que afluixa la pressió del conjunt de la dreta, amb els ultres esbroncant-se internament i amb el PP alentint l’efecte Feijóo. Quan el nou president del PP s’ha plegat a les astracanades d’Ayuso i ha trencat vergonyosament les negociacions per als nomenaments del CGPJ. Sense acords de fons amb el PP, era el moment d’aproximar-se a la qüestió catalana –i, per tant, a la majoria que el va portar a la investidura– per falcar pressupostos i presidència europea.

Sánchez sap que les decisions judicials de la Unió Europea i els organismes de drets humans de l’ONU erosionen la imatge que ell vol projectar de la democràcia espanyola. La reforma del Codi Penal l’ajuda aparentment a guanyar respectabilitat internacional, tot i que els canvis són la constatació que la sentència del Tribunal Suprem per sedició contra l’independentisme va ser injusta i es va fer retorçant una llei superada.

Les conseqüències de la derogació del delicte de sedició estaran ara a mercè de la interpretació que en facin el Tribunal Suprem i el de Justícia de la UE quan revisin els casos. Les interpretacions tindran conseqüències diverses sobre els represaliats en termes de durada de les inhabilitacions i les possibilitats de tornada dels exiliats. Depenent de la interpretació, els que en podrien sortir més malparats són els acusats de malversació, que té una pena de fins a 14 anys. Ara s’obre una via per a noves euroordres d’extradició, en les quals es podria acusar els exiliats de desordres públics agreujats. El delicte preveu un ampli espectre d’actuacions quan parla d’“intimidació o violència”, espectre que es podria utilitzar per limitar encara més els drets de protesta i d’expressió de la dissidència. Tractant-se de la justícia espanyola, no és una reforma tranquil·litzadora en termes de protecció dels drets polítics.

Aliats i competidors

La reforma s’accelerarà al Congrés per no donar gasolina al PP, que ja ha anunciat que revertirà les normes si torna al govern. En paral·lel al soroll polític, es negocien els pressupostos que garantiran continuïtat a Madrid i a Barcelona.

De moment, les negociacions d’ERC amb el PSC són fluides, i JxCat vol assegurar-se de fins a quin punt són els seus pressupostos o s’hi han introduït canvis. Fora del Govern, JxCat vol marcar perfil ideològic i empènyer els exsocis als braços del PSC. Aquesta és la part més delicada del debat intern dels republicans: fins a quin punt l’abraçada amb Pedro Sánchez pot convertir-se en l’abraçada de l’ós a Catalunya, on Salvador Illa augmenta el marge electoral a les enquestes.

La majoria sobiranista al Parlament ja no és efectiva i dependrà de la capacitat de reconstrucció els pròxims mesos de JxCat. En primer lloc, de l’èxit o el fracàs a les municipals. Després, de si el sobiranisme continua sumant quan es convoquin unes eleccions que avui estan una mica més lluny.

Junts acusa el PSOE de voler “anestesiar” l’independentisme, mentre internament lliura una batalla pel lideratge i manté en suspensió l’estratègia política a l’espera de l’evolució els propers mesos de la situació del seu líder indiscutible, Carles Puigdemont. El gran tema per resoldre –sense el qual no es podrà avançar conjuntament de manera estable– és la resolució de la tornada dels exiliats i sobretot de l’expresident. El seu futur judicial és avui la gran incògnita que plana sobre l’escenari polític i el condiciona.