'Eppur si muove', versió palestina
Els palestins sembla que estiguin condemnats. Quan Israel es vantava d'haver vacunat més de la meitat de la seva població jueva –l'araboisraeliana encara està en procés d'immunització: fa una quinzena només el 23% havia rebut la primera dosi– i llançava la seva diplomàcia de la vacuna oferint-ne a països afins, es va generar cert escàndol, atès que com a potència ocupant, i segons la Convenció de Ginebra de 1949 –títol III, secció III, article 55–, "té el deure de proveir la població amb queviures i productes mèdics, especialment [...] quan siguin insuficients els recursos del territori ocupat".
Alguns van reaccionar dient "que els vacuni Hamàs", una cosa molt difícil ja que el Moviment de Resistència que governa només a Gaza és considerat grup terrorista en part de món i és improbable que pugui sol·licitar formalment ni pagar les anhelades injeccions a causa de les sancions internacionals aplicades contra el seu executiu. D'altres van reaccionar amb la indignació pròpia del tractament desigual davant la decisió israeliana d'enviar recursos mèdics imprescindibles al seu territori –el propi i l'ocupat– a aliats tan distants com Hondures o la República Txeca, a canvi de suport. Tot i que la decisió va quedar congelada per problemes legals, el gest va ser qualificat de "xantatge polític i acte immoral" pel ministre d'Exteriors palestí, Riad al-Maliki, que va acusar Tel Aviv d'"explotar les necessitats humanitàries" de països en desavantatge per treure'n compromisos polítics.
I sí, era indignant. Tant com saber que part de les dosis cedides per Tel Aviv a la seva contrapart palestina no s'estan injectant als braços correctes. L'escàndol ha sorgit al saber-se que algunes dosis han acabat immunitzant alts càrrecs d'Al-Fatah –en el poder a Cisjordània–, alguns familiars seus i els responsables de mitjans de comunicació. Enmig d'un rebrot de la pandèmia en territori palestí, l'Autoritat Nacional reconeix haver rebut 12.000 vacunes (10.000 de Rússia i 2.000 d'Israel) i assegura haver enviat a Gaza 200 dosis, 200 a Jordània (on viu part del lideratge a l'exili) i haver fet servir el 90% restant per vacunar els sanitaris. La corrupció que sempre ha envoltat Al-Fatah dissipa qualsevol dubte: diversos grups de la societat civil palestina han denunciat el robatori de vacunes i han exigit un comitè d'investigació que comuniqui els noms dels beneficiats.
Els palestins estan més que acostumats que no es faci justícia, però això no vol dir que no necessitin una via d'escapament moral a la seva indefensió davant d'un lideratge ple de pomes podrides i enfront de la potència ocupant. I no només pel que fa al covid-19. L'enfilall de resolucions internacionals violades per Israel en territori ocupat –només el 2020 va ser l'estat més sancionat per Nacions Unides, amb tres vegades més resolucions que la resta del món– no ha afectat les accions de govern de Tel Aviv perquè simplement no en fa cas. Ignora els seus deures com a potència ocupant i menysprea la legislació internacional i la Convenció de Ginebra, segons la qual és il·legal confiscar terres o expandir assentaments en zones ocupades, com ho és transferir part de la població a les zones ocupades. Ja que parlem de la Convenció, també és il·legal entorpir l'educació dels nens –a Cisjordània les amenaces de demolició d'escoles són habituals, com ho és que professors i alumnes hagin de travessar controls militars israelians on els poden arrestar– o posar en perill les embarassades, i són massa les que han perdut els seus nadons als checkpoints perquè s'han posat de part enmig de la cruïlla; com ho és, per sobre de totes les coses, llançar atacs militars desproporcionats contra població civil.
I no obstant això, la justícia internacional es mou, amb una lentitud exasperant i poca possibilitat d'èxit, però ho fa. L'anunci del Tribunal Penal Internacional a propòsit de l'obertura d'una investigació formal sobre presumptes crims de guerra israelians i palestins des de l'ofensiva contra Gaza del 2014 (2.500 morts i uns 11.000 ferits en 50 dies, gairebé tots palestins) arriba sis anys després de l'inici de la investigació preliminar i cinc després que Palestina s'incorporés a l'Estatut de Roma, cosa que Israel no ha fet. No es tracta d'investigar crims d'un sol bàndol, sinó de dilucidar responsabilitats israelianes i palestines, la qual cosa hauria de ser una bona notícia per a les dues parts. Tot i que no sorprèn, és desoladora la reacció de Tel Aviv que qualifica la decisió de "pur antisemitisme", la paraula màgica amb la qual emmascara la seva impunitat.
Mónica García Prieto és periodista
