Enquestes de carrer per desinformar
El recurs de les enquestes de carrer per saber quin és l’estat d’opinió de la ciutadania és un dels despropòsits més habituals en molts informatius. Aquest dimarts passava a Antena 3 Noticias amb motiu de l’aprovació per part del consell de ministres de l’avantprojecte de la nova llei trans. De fet, el plantejament informatiu de la notícia ja destil·lava un biaix condemnatori. Sandra Golpe advertia a l’entradeta que aquesta llei era polèmica sense concretar en quin sentit. Una redactora complementava la informació explicant que amb aquest canvi qualsevol persona podria canviar de sexe des dels 14 anys i, a partir dels 16, podrien fer-ho sense necessitat d’informes mèdics i sense coneixement dels pares. A continuació anunciava una suposada incoherència de la llei: “Es decir, que con esta edad pueden cambiar de sexo pero no votar en unas elecciones, ni conducir, ni viajar sin permiso de los padres”. No és precisament l’ordre de prioritats el que converteix aquesta llei en polèmica, però, sorprenentment, aquesta era tota la informació que donaven sobre aquest avantprojecte de llei. No entrevistaven cap especialista en matèria de gènere ni cap persona trans afectada per aquest canvi legislatiu. Però el més delirant és que a continuació a qui sí que demanaven l’opinió era a quatre vianants escollits a la babalà per saber si estaven a favor o en contra d’aquesta llei. Dos deien que no i dos deien que sí. Una senyora afirmava que ella no ho veia bé, ni als catorze ni als setze. I un noi considerava que la mesura era precipitada. Les altres dues dones deien que no hi veien cap inconvenient.
Però ¿què es pretén complementant una notícia amb una enquesta de carrer aleatòria a gent que no hi entén un borrall? L’excusa és fer evident el debat públic i mostrar, suposadament, una divisió social al respecte. Però el cert és que una enquesta a quatre persones no és representativa de res ni de ningú. Ni tan sols és garantia de l’existència de cap polèmica. Més aviat delata la voluntat de l’informatiu de crear o institucionalitzar aquest debat social. Ara bé, l’enquesta de carrer és l’única manera de donar repercussió a opinions impopulars expressades d’una manera molt primària. Més que informar la població amb arguments que ajudin a tenir una opinió més fonamentada, el que es fa és contribuir a reforçar els tòpics socials. Si la llei ha generat debat fins i tot entre els socis de govern, es pot explicar per què amb especialistes que raonin els dos punts de vista.
Però rebaixar la notícia a un simple debat de carrer amb arguments de pa sucat amb oli només serveix per reforçar la idea que la transsexualitat és un fet opinable i no una realitat. I això perpetua l’estigmatització del col·lectiu.
Mònica Planas és periodista i crítica de televisió
