Enhorabona, Eva Baltasar
I enhorabona també a Club Editor, Foyles i Julia Sanches, editorials en català i anglès i traductora de Boulder, respectivament. Algunes obvietats sobre l'excel·lent notícia que Boulder, d'Eva Baltasar, hagi estat finalista (shortlisted, diem ara, perquè es veu que ens falten anglicismes) de l'International Booker Prize. Primera: el fet d'haver arribat a formar part d'aquesta tria ja és, com deia la mateixa autora, un èxit en si mateix. Segona obvietat: el fet de no haver-se endut finalment el guardó no fa de Boulder una novel·la menys rellevant ni d'Eva Baltasar una autora menys important del que són (ho dic pels haters, un altre anglicisme, que mai falten). Tercera obvietat: el reconeixement internacional a una autora en català, com Eva Baltasar, és un èxit personal per a ella, però també un èxit col·lectiu per a la literatura catalana, que cal valorar.
La literatura catalana segueix sent, com va dir algú amb ironia, el secret més ben guardat entre les literatures europees, i no ho és per casualitat. Cada vegada els lectors cultes de més països europeus han llegit autors catalans traduïts a les seves llengües: de Mercè Rodoreda a Eva Baltasar, per dir-ho de pressa, gràcies als bons oficis d'editors i agències literàries, i de l'Institut Ramon Llull, que treballen —i treballen bé— per promoure la traducció i la promoció d'autors catalans a l'estranger. Ara: sovint aquests lectors cultes desconeixen que aquests autors i aquestes obres que han llegit formen part d'una literatura, un sistema literari complet, complex i articulat, amb una tradició de vuit segles i, en l'actualitat, amb una densa i diversa realitat que inclou indústria editorial, xarxes i mapes de llibreries i biblioteques, mitjans de comunicació, xarxes socials i —per descomptat, i el més important— un públic lector ampli, que inclou des dels consumidors de bestsellers fins als exigents cercadors de meravelles escrites en llengües i èpoques més o menys remotes.
Es desconeix aquesta realitat i no per casualitat, dèiem, sinó perquè l'estat espanyol ha practicat, i practica, una ferma, obstinada i sostinguda política de negació de la seva pròpia diversitat lingüística i cultural, de tal manera que els autors en català són percebuts com a rareses o casos aïllats que es produeixen dins una suposada realitat monolingüe, o quasi monolingüe, en castellà. Aquesta percepció es produeix dins i fora de l'estat espanyol. La realitat és que no hi ha cap motiu perquè la literatura en català no hagi de ser coneguda com ho pugui ser la literatura escrita en búlgar (el guanyador del Booker ha estat un autor en aquesta llengua, Georgi Gospodinov, i també era la primera vegada que hi havia una obra escrita en búlgar entre les finalistes), en hongarès, en suec, en danès, en noruec o en grec modern, per mencionar llengües europees de demografia no gaire diferent de la del català. Cap motiu, tret dels prejudicis i les trampes nacionalistes d'un estat uniformista. Triomfs com el d'Eva Baltasar i la seva Boulder són avenços importants per sortir-los a camí.
