Empatar amb orgull davant el líder
Els prop de vint mil aficionats que anaren a Son Moix no en sortiren decebuts, i això, en futbol, ja és molt. El Mallorca va empatar; més ben dit, el Barça va empatar un partit que tenia perdut durant més de setanta minuts. En aquell instant, concretament al minut setanta-quatre, els jugadors més joves del planter blaugrana —Lamal, Fermin...— sortiren per donar un altre aire a l’equip. D’un exercici de genialitat sorgí una de les millors jugades del partit i el dos a dos definitiu. Abans de tot això, el Mallorca havia lluït la millor cara; hi havia abocat coratge, convicció i moltes ganes, i havia sabut mantenir a ratlla els atacs blaugrana.
Totes les virtuts que va amagar a Girona dissabte passat les ha recuperades davant el líder i ens ha recordat l’equip seriós i solvent de la temporada passada. És evident que la tasca feta pel cos tècnic després del ridícul a Montilivi ha tingut la millor resposta dels jugadors. I sobretot pels poc habituals que s’han enfrontat al Barça en una alineació inèdita. Com ja va anunciar a la prèvia, Aguirre va fer rotacions i li sortiren millor que al seu col·lega Xavi. El tècnic mexicà degué mentalitzar de tal manera els jugadors que el Mallorca no es va assemblar gens ni mica al que va ser golejat i humiliat a Girona. Aguirre va canviar futbolistes en totes les línies, amb homes com Antonio Sánchez, que haurà estat titular per primera vegada a la temporada i que va fer molt bon partit. Això mateix podem dir de Prats, que va tornar a marcar, o de Gio, que reapareixia a la dreta, i de Maffeo, de nou a l’esquerra de la defensa. Tot i ser una aposta arriscada, és evident que la qüestió tàctica ha funcionat i ho ha fet davant la superioritat del Barça, que va controlar el joc i la pilota, de manera que arribà a tenir-la més d’un setanta per cent del temps.
El Mallorca ha exhibit coratge i amor propi davant el líder i ho ha fet des de la convicció i de vegades des de la passió que requereix aquest esport, sobretot quan un equip és molt inferior tècnicament que el contrari. Els mallorquinistes han aconseguit esborrar la mala imatge deixada a Girona; han recuperat l’autoestima i el punt aconseguit davant el Barça haurà de servir per continuar avançant amb més tranquil·litat a la competició. Tenint en compte el rival, l’empat arriba en el millor moment i és un bon argument per anar a Vallecas amb una altra cara.
