26/12/2022

"Salut!"

2 min

Com que els humans, i els senglars i els gossos i fins i tot les orenetes, som de costums, amb la tribu, cada any, per Nadal, pugem corrent al cim d’una muntanya, on els del centre excursionista posen un pessebre. A sota, hi ha una llibreteta i un bolígraf per escriure-hi un pensament. Com que hi arribem suats i fa fred, mai no ens quedem gaire estona a llegir el que hi han posat els altres. Hi escrivim desitjos eteris, humorístics, però profundament humanistes: “Salut”, hem escrit aquest any.

Quan era petita, que els grans diguessin “Salut” em semblava un avorriment, una cosa de iaios. Salut. Qui vol demanar salut excepte qui no en té? Ah, les pastilles i les visites al metge dels grans, que presents i que difuminades. Però aquest any la petició de salut ha estat més global. Salut física, esclar. Al nostre voltant hi ha malalties del cos, algunes d’elles greus. Però també salut mental. Perquè al nostre voltant també hi ha malalties del cor, algunes d’elles greus. Joves que no troben cap sentit a la vida (i tenen raó, perquè no en té) o no tan joves que es volen fer mal. I també salut econòmica. Res fa entristir més, res posa de més mal humor que no tenir-ne per viure, perquè els béns més preuats a què tenim dret, com la casa, pugen de preu.

Per a la demanda de salut integral i global que aquest any desitgem, hi ha, doncs, uns agraïments necessaris. Gràcies, metges, metges del cos i del cor, per ajudar, per reconfortar i per consolar. Gràcies, senyora de l’entitat financera, per ajudar, per reconfortar i per consolar. De tràngols tots en tenim o tots en veiem de prop i el que queda, dels tràngols, és aquell home o aquella dona que vas conèixer fugaçment, que era metge, que era psiquiatre, que era directora d’un banc, que era pallasso.

stats