Elsie Clews Parsons

La locomotora era una Nasmyth & Wilson sèrie 25. El rodatge era 2-2-0; o sigui que tenia dos eixos portants davanters, dos eixos tractors i cap eix portant al darrere. En realitat és una locomotora-tender, és a dir incorporava el carbó i l’aigua en un mateix xassís, per tant, no duia un tender remolcat, com succeeix en les locomotores més grans. Va començar a relliscar sobre les vies humides amb un cruixit de ferro sobre ferro; una bafarada de fum negre i espès va omplir les andanes de l’estació Central de Palma. Les parets i el terra estaven plens d’una carbonissa fina que entrava dins el nas. 

Eren les vuit en punt d’un matí fred i plujós, quan el maquinista de la San Lorenzo va fer sonar aquell xiulet estrident i característic de la sortida de l’estació. Al vagó de primera classe hi viatjava una senyora d’uns cinquanta anys, que cridava força l’atenció a la resta dels humils viatgers. Aquell capell verd d’ampla volada i l’abric de pells exòtiques no deixaven ningú indiferent. La misteriosa passatgera era esvelta, de pell fina i blanca i parlava castellà amb fort accent ianqui. Realment, aquell mes de febrer del 1928 va fer molt de fred a Mallorca, però la possibilitat de trobar pistes o materials que l’ajudessin en les seves investigacions referides als costums, els ritus i les possibles influències rebudes per les tribus nadiues de Nou Mèxic i altres territoris que havien format part dels Estats Units Mexicans mantenien encesa la il·lusió de la dama per realitzar aquell llarg i dificultós viatge a Mallorca. L’empenta definitiva la va obtenir estant a Barcelona en saber que a Artà hi havia una revista de folklore, la primera en llengua catalana, editada per un mestre i folklorista que nomia Andreu Ferrer i Ginard. Es tractava de Tresor dels Avis (1922-1928), una revista de prestigi que tenia l’objectiu de recopilar i preservar el corpus folklòric de Mallorca. L’estada a les viles de Petra i Sant Llorenç pretenia copsar les possibles relacions entre la cultura mallorquina que els frares –amb Juníper Serra al capdavant– dugueren a Nou Mèxic amb els costums dels pobles nadius que foren evangelitzats pels missioners. L’any següent sortiria publicada la seva obra de temàtica antropològica titulada The social organization of the Tewa of New Mexico. Els costums que havien introduït els missioners franciscans a Nou Mèxic al llarg dels segles havien influït en la cultura indígena? Elsie cercava les seves arrels, com indiquen Valriu i Ramis?

Personalment feia temps que volia escriure sobre Elsie Worthington Clews Parsons. Ho vaig saber el dia que na Caterina Valriu me’n va parlar, mentre feia recerca per escriure un article titulat Els folkloristes estrangers a les Illes Balears (segles XIX i XX): a la recerca de l’exotisme? Vaig quedar fascinat per la ‘intuïció’ d’aquella dona. Na Caterina no ha estat l’única folklorista que l’ha cercada; n’Andreu Ramis, na Margalida Coll i en Josep Nicolau també han mantingut encesa la curiositat per aquesta antropòloga i folklorista nord-americana de primer ordre, considerada una figura clau en l’estudi modern del folklore i de les cultures indígenes d’Amèrica del Nord. I no només fou una figura amb una obra important sobre els indígenes, va ser també una veu molt avançada en qüestions de gènere, aixecà la seva veu crítica envers els models familiars rígids i patriarcals de la societat occidental.

Mentre mirava per la finestra del vagó les primeres flors d’ametller del Pla de Mallorca, n’Elsie pensava com era de curiós i complex el destí de les persones. D’ençà del seu doctorat a la Universitat de Columbia en sociologia, la trobada i el posterior estudi de l’obra de Franz Boas i el càrrec de presidenta de la prestigiosa American Folklore Society no havia aturat d’estudiar i de formar-se, llevat dels primers set anys de matrimoni en què va tenir i va criar els seus dos fills. El rètol de l’andana indicava que eren a Manacor, la seva destinació ja era més a prop. Què hi trobaria? El primer trajecte havia durat quasi tres hores i havia quedat fascinada per aquella gent que compartia vagó amb ella. Va pensar que tenia al davant el Mediterrani en estat pur. 

Tot estudiant-ne la personalitat i l’obra que va escriure Parsons, que va morir el 1941, trobam una dona implacablement moderna. Feminista pionera, antropòloga eminent i crítica social ardent, va desafiar els nord-americans a desenvolupar acords de gènere, família i socials flexibles i dinàmics que s’adaptessin al nou segle que començava. Parsons va aportar a l’antropologia un desig apassionat d’educar el gran públic perquè acceptés la pluralitat i la diversitat sexual i social. 

El trajecte fins a Artà va transcórrer relativament aviat. Havia estat un viatge llarg i força incòmode des de Ciutat, però ella estava acostumada a tota casta de vicissituds. Els seus llargs viatges pel món l’havien endurida en tots els sentits. N’Andreu Ferrer va anar a l’estació del camí de ferro per rebre-la. No s’ho acabava de creure, que pogués tenir aquella dona a ca seva, al seu poble. Va ser una visita breu, discreta i sense projecció pública. De fet, la premsa local ni se’n va assabentar. Ferrer en va donar notícia a les seves revistes: Tresor dels Avis i Llevant. També en sortiria una petita ressenya a ‘La Nostra Terra’. Avui en dia, ens sorprèn –tenint en compte la importància i la projecció internacional de Parsons– que la seva visita passés tan desapercebuda. Ens queda la pregunta: Va treure profit i va trobar materials etnogràfics que l’ajudessin en la seva recerca? De moment ens quedarem amb la nostra fascinació pel personatge i amb el tast de la seva extraordinària experiència vital.  

Elsie va venir a Mallorca a cercar respostes i pistes per reconstruir i entendre una gent que havia quedat eclipsada per la modernitat que avançava a cops de motors, carbó i petroli. Un progrés imparable. La seva història, aquesta història, amb els nadius americans la sent com a meva. La globalització, la digitalització, la nova IA, els nous plantejaments vitals de les generacions joves em fan identificar i molt amb aquells indígenes de Nou Mèxic. Segurament que un dia, al futur, vindrà una nova Elsie a Mallorca, per entendre altres coses i fets, les que ara no som capaços d’abraonar.