SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Les eleccions de la Pantoja

El 'reality' 'Supervivientes', de Telecinco, ens ha donat sense voler l'enquesta electoral més afinada d'entre els centenars que han sortit publicades durant les dues setmanes de campanya electoral: tal com podeu llegir a l'ARA Balears, dijous passat la meitat dels espectadors espanyols varen estar pendents de visionar com la 'tonadillera' i delinqüent fiscal Isabel Pantoja botava des d'un helicòpter, cosa que ve a ser com el Salt de la Bella Dona nostrat, però a l'inrevés. Això vol dir una quota de pantalla del 46,7% o, traduït a números exactes, 4.796.000 espectadors. Si tenim en compte que el moment estel·lar no es va produir fins a les 00.38 de la matinada, hem de pensar i creure que quasi cinc milions de persones varen consentir dormir poc per educar-se contemplant com l'examiga de María del Monte es precipitava damunt les aigües des d'un aparell volador en equilibri inestable. 'Gent de la mar', d'IB3, emociona quan hi cuinen un sofregit, però hem d'admetre que no té tanta força dramàtica.

Parlant de menjar, és evident que, si a una persona se l'alimenta durant molt de temps amb productes del Kentucky Fried Chicken, quan li donin a tastar una bona llesca de pa amb sobrassada la trobarà repugnant. Es vol dir amb això que el gust requereix un aprenentatge, i succeeix el mateix amb la capacitat de raonament. D'això ha anat aquesta campanya, que ha estat el resultat d'anys de sotmetre una part molt àmplia de la ciutadania a una intensiva i premeditada deseducació. Políticament això s'ha fet a través d'un maltractament de l'escola pública que va tenir el punt àlgid en l'anomenada llei Wert, però que es practicava des de molt abans, amb la contínua inestabilitat de la legislació educativa. I s'ha completat amb una dieta informativa i d'entreteniment infame, subministrada cada dia a través dels mitjans de comunicació (molt principalment la televisió, i ara també les xarxes socials): mentides i difamacions escandaloses però que queden impunes, programes de teleporqueria en tots els formats possibles que competeixen pels continguts més obscens, i una exhibició permanent de la ignorància, la mala educació, la ganduleria, l'avarícia, la golafreria o directament la delinqüència com a formes de vida dignes d'aplaudiment i emulació, perquè condueixen a l'èxit i als diners.

Si és cert que els polítics no són més que el reflex de la realitat que els envolta, vol dir que la campanya que hem suportat aquestes setmanes, tan extremadament grollera, respon més o menys exactament a aquesta situació. Els líders (de manera molt exagerada, els de la dreta) emeten missatges primaris perquè s'adrecen a un públic avesat a estímuls primaris: tan avesat, que rebutja instintivament qualsevol invitació a haver de valorar distintes opcions i reflexionar-hi pel seu compte. Un públic a qui s'ha ensenyat a renunciar a tota responsabilitat i que només espera una ordre clara en forma d'un missatge que percebin com a inequívoc. Un públic format per persones que solen expressar-se amb molt males maneres (ho han après de la tele), ben igual que els polítics que els reclamen el vot. Un públic que pot ser extemporani o fins i tot agressiu en el seu comportament, però que en el fons és dòcil i fàcil de dominar.

La campanya ha quedat enrere, però si sumam els resultats de PP, Ciutadans i Vox, veurem que donen quantitats i percentatges molt aproximats als del 'share' de la Pantoja i el seu bot de l'helicòpter. Mentrestant, si vostè llegeix això abans d'anar a votar i pensa votar la dreta, no es descuidi de ficar dins el sobre les paperetes d'aquests tres partits, per assegurar el sentit del seu vot. Faci-ho per la unitat d'Espanya, que està greument amenaçada.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF