Economies transformadores versus economia depredadora

Aquests dies han coincidit a Palma tres esdeveniments que m’agradaria filar: la presentació, amb motiu del Dia internacional per a l’erradicació de la pobresa, de l’informe de la Xarxa per la Inclusió EAPN; el I Fòrum d’Economies Transformadores, que el Mercat Social ha organitzat a Inca aquest cap de setmana, i la presentació del darrer llibre de José Manuel Naredo, La crítica agotada (Siglo XXI, 2022).

Des d’EAPN ens han recordat que, malgrat la “recuperació econòmica” i el miratge de les “bones” dades macroeconòmiques, a les Illes hi ha un 22,4% de la població, és a dir, una de cada quatre residents, en situació de pobresa. Una taxa una mica més baixa que la de la resta d’Espanya, però agreujada en la pràctica per la precarietat laboral d’una economia de serveis com la nostra i uns preus de l’habitatge que ja en aquests moments ens situen com la comunitat autònoma més inaccessible. Creixen les llars amb la majoria dels membres sense feina. El 42,7% de les persones tenen problemes per arribar a final de mes. Fins al 14,3% de la població no pot mantenir la seva llar a una temperatura adequada. El 38% de les pensions se situen per davall del llindar de pobresa (pensions de menys de 681 euros), i més d’un 17% en la pobresa severa (amb pensions inferiors als 454 euros); només per sobreviure amb aquests ingressos en un context com el d’ara aquests pensionistes mereixen el premi Nobel més que alguns economistes.

La part positiva de l’informe és que aquestes xifres podrien ser pitjors, i que la taxa de pobresa pujaria fins al 32,2% si s’hagués comès l’error d’aplicar la mateixa doctrina econòmica que es va fer servir per encarar la crisi anterior: si no s’haguessin aplicat les mesures de protecció social impulsades pels respectius governs estatal i autonòmic (l’anomenat “escut social”), podríem estar parlant no ja de més de 260.000 persones en risc d’exclusió social a les nostres illes, sinó de més de 400.000. Dit d’una altra manera: administrar una crisi des d’una lògica distinta a la del fonamentalisme de l’economia neoliberal salva vides i ens salva com a societat.

Cal tenir en compte, no obstant això, que parlam de dades de 2021, prèvies a la guerra d’Ucraïna i una inflació disparada arreu, que afecta coses bàsiques per a bona part de la població com el rebut de l’electricitat o els preus dels aliments. Novament, les persones més afectades són les persones més vulnerabilitzades. Les ajudes directes, en totes les seves formes, i un major protagonisme públic bona falta feien, però no seran suficients si no es transforma el model econòmic a mitjà termini.

El savi Naredo ens parla dels conceptes buits i manipulats per la ideologia econòmica dominant, la del capitalisme: producció, desenvolupament sostenible… Com ja va fer en el seu moment l’antropòleg Arturo Escobar amb el concepte de desenvolupament, Naredo critica la invenció del terme 'medi ambient', que ha servit, en la pràctica, per subratllar la nostra desconnexió (més mental que real) de la naturalesa. L’emergència climàtica n’és un dels resultats més clars. L’economista ecològic convida a reprendre un sentit comú no contaminat per la ideologia dominant, que redueix la nostra racionalitat a una anàlisi de costs-beneficis que impacta negativament sobre la comunitat humana i de vida. L’economia no és més que un subsistema d’un sistema molt més important que tots nosaltres, que és la biosfera. Naredo ens convida a treballar des dels marges, si volem realment ser lliures i restituir la dignitat de la naturalesa. I fer-ho des dels fets.

I FETS! és l’acrònim del I Fòrum d’Economies Transformadores de Mallorca, un espai de trobada de les empreses i iniciatives del món de l’economia social i solidària: cooperatives, microcooperatives, fundacions, ONG, associacions… Iniciatives que van més enllà de discursos buits sobre les cures o la sostenibilitat: no són utopia, són acció. Pràctiques socials i econòmiques que cuiden la vida, les persones i l’entorn, i que, a més, generen activitat econòmica i llocs de treball decents.

En moments com l’actual és quan més sentit guanyen aquestes pràctiques, que mereixen molt més reconeixement per part de la societat i per part de la política. Ben igual que, com ja fa un segle, el mutualisme i el cooperativisme obrer agafaven força des de la consciència que calien alternatives, també econòmiques i productives, per no dependre de qui només pensa a engreixar-se les butxaques. Pràctiques d’economia social que representen un potencial increïble de transformació de la societat, i fer-ho des del compromís social. Elles són l’exemple d’emprenedoria que ens cal: col·lectiva, responsable i resilient. A l’antítesi d’un model que ens aboca a creixements insostenibles de turistes i de tot. Economies transformadores, locals, plurals i diverses versus economia depredadora. Jo ja he triat.

David Abril és professor de la UIB