Dues cadires llunyanes i el pacte de la incomoditat

L’acord entre PSC i ERC permet que les portades projectin els seus anhels. El País, per exemple, es queda a un xarrup de la proclamació del tercer tripartit: “ERC i el PSC trenquen una dècada de blocs polítics a Catalunya”. És obvi que l’entusiasme, a una banda i l'altra, és diguem-ne moderat. La incomoditat compartida es manifesta a la portada d’El Punt Avui: un dels seus titulars és una cita (“No és cap acord de legislatura”) de la qual no identifiquen l’autor. Però tant se val, perquè tots dos la podrien subscriure perfectament. (Per als curiosos: és d’Illa.) La caverna li fa un favor a Aragonès. Com que la seva partida no la juguen a Catalunya, La Razón es permet titular “ERC amarra la Generalitat i segueix el seu full de ruta sobiranista”, per allò de fer por al seu lector. La idea que pactar amb el PSC postmaragallista suposa avançar cap a Ítaca és certament agosarada, però el diari de Planeta opta així per castigar el seu enemic perpetu, ni que sigui a costa de donar-li una mica d’aire a un Aragonès que ara tindrà pressió redoblada de Junts. També l’Abc ho juga en clau espanyola i acaba subratllant el sucursalisme dels socialistes catalans invocant papà PSOE: “ERC i PSOE consoliden el seu pacte en desbloquejar Illa els pressupostos de la Generalitat”.

Per cert, la foto de l’encaixada més repetida a portades i diaris digitals és, com a mínim, curiosa. Les cadires d’Aragonès i Illa estaven massa separades com per poder fer el contacte físic protocol·lari sense forçar el gest. El republicà es va mantenir dreçat, en vertical, la qual cosa obligava el socialista a inclinar-se forçadament per poder completar l’encaixada. Potser Aragonès era conscient que, si hagués estat ell qui es vinclés cap a l’adversari reconvertit en soci, les interpretacions polítiques sobre qui cedeix més serien massa sagnants.