24/03/2024

La discriminació de celíacs i intolerants

2 min
Un cambrer atén els clients en un restaurant de la Rambla de Barcelona.

Tant que parlem d'inclusió de tota mena de col·lectius per raó de raça, nacionalitat, orientació sexual o edat, potser ja hauríem de posar-nos seriosos amb la més que indignant exclusió social de les persones que pateixen al·lèrgies o intoleràncies alimentàries: gluten, lactosa i fructosa...

Diversos estudis demostren que el cost de tenir un membre familiar en aquesta situació supera els mil euros anuals. Si és més d'un familiar, el pressupost d'alimentació és un 30% superior. En algunes famílies (em succeeix en la meva pròpia llar), l'al·lèrgia és tan severa que un error suposa ingrés hospitalari. Per seguretat, tots els membres hem d'evitar el gluten i la lactosa. Això sí, alternant la seva ingesta en altres llocs per no desenvolupar la intolerància.

A Espanya, es calcula que hi ha entre mig milió i nou-cents mil celíacs. En lactosa, és molt superior, i afecta més d’una de cada cinc persones. Sobre fructosa, hi ha un ventall enorme de situacions i és molt difícil establir una estadística.

No hi ha cap mena d'ajuda estatal. Només algunes comunitats autònomes, com Castella-la Manxa, o mutualitats, com la Mutualitat de Funcionaris Civils de l'Estat, ofereixen una subvenció per pal·liar la despesa que suposen aquests trastorns.

D'altra banda, tenim el desigual tractament d'aquest problema en gran part del sector de l'hostaleria. S'ha avançat molt, però et trobes o professionals perfectament informats, conscienciats i preparats o els que obvien completament la qüestió. És, sense cap dubte, un cas flagrant d'exclusió social, perquè et veus impedit d'accedir a un lloc públic de restauració com si fossis un discapacitat que no pot entrar en un bar sense rampes d'accés.

Exclusió? És evident el descrèdit o molèstia amb què encara es reacciona davant consumidors o clients amb intoleràncies i al·lèrgies. Com si fossin maniàtics o capritxosos, equiparant-ho a una decisió voluntària del tipus “no vull menjar peix o carn”. Hi ha molts supermercats on és impossible trobar productes sense lactosa o sense gluten.

Es va avançant, però l'ajuda estatal mai arribarà. Massa milions de casos. Però llavors… per què aquests preus si les economies d'escala ja són possibles per als fabricants?

A més d'una evident exclusió, un gran misteri econòmic, no ho creuen?

stats