Dimissió preventiva vs. crisi de govern
La dimissió en diferit de Juli Fuster, l’home fort de la Conselleria de Salut i que maneja la part del pressupost més elevada del Govern, va ser un antiinflamatori a l’ànima del Pacte. Dilluns donarà la seva versió dels fets, però la sentència del TSJIB que deixa clar que no hauria d’haver format part d’un procés opositor en el qual concorria la seva filla el forçava a dimitir o que li tallassin el coll.
Optar per la primera via, i amb certa rapidesa, va evitar que tota la pressió anàs a la consellera de Salut, Patricia Gómez. Curiosament, enfortida per la gestió de la pandèmia, el relleu de Gómez estava en boca de tots els rotlos politicoperiodístics abans que es produís la darrera remodelació de Govern. Va quedar i, a partir d’aquí, responia amb més seguretat a les sessions de control i a les rodes de premsa.
Els socis del PSIB estaven disposats a demanar la dimissió de la consellera si no s’actuava amb diligència. Alguns recordaran a l’instant que són matrimoni i rescataran fantasmes del passat, quan alguns deien que Gómez era una consellera titella en mans del seu marit. No! Una cosa és que la figura del director general de l’IB-Salut tengui una importància de pes dins la Conselleria i l’altra és que es confongui que la consellera fa el que diu Fuster perquè és el seu marit. Deixant això clar, davant temptacions de fer lectures malintencionades, del que no hi ha cap dubte és que, si no s’hagués acabat d’arrel amb el problema, el cap de Gómez s’hauria convertit en la presa més desitjada per l’oposició (i dels socis de Govern, no ho oblidem).
Érem a les portes de la darrera remodelació de l’Executiu? Per ventura Fuster ha acabat la seva carrera política, però ha evitat una crisi de govern com fan tants de presidents a les portes del darrer curs electoral.
