Dignitat regalimada
Dues dones de cara a la paret observen una foto distinta cada una; una és prostituta; l'altra, no. Un home les guaita per darrere i, sense que se n'adonin, apunta cap a elles i dispara. Sense flaix, l'instant capturat és precís. El silenciós tret de la càmera del telèfon mòbil de Jaume Perelló Alorda, educador del Casal Petit-Oblatas, no és una metàfora. Les fotografies de tretze persones, realitzades sobre el sistema prostitucional de la nostra ciutat, es presenten com a armes poderoses contra aquest execrable fenomen social de compravenda d'éssers humans. Penjades a les parets d'una sala del CaixaFòrum de Palma del 5 al 15 d’octubre, s'exhibiren 54 colpidores instantànies fetes per dos equips, dividits entre sis dones en situació de prostitució i altres set persones alienes a l'esclavatge sexual amb formació universitària, de composició mixta. El poderós missatge abolicionista que transmeten les imatges ajuda a veure com la dignitat dels compradors de carn regalima cap a terra. Les explicacions del coordinador durant la visita guiada, i escoltar l'audició dels testimonis enllaçats per onze codis QR que donen veu a les dones de la vida, esvaeixen molts de dubtes als incrèduls.
Aquest polvorí, farcit de fotografia social, és una mostra dels resultats de la investigació cooperativa coordinada per Jaume Perelló, Mirada Creuada. L'objectiu del projecte ha estat sumar esforços per analitzar el context del món de la prostitució "per tal d'identificar estratègies de millora o de resolució de problemes". Sis mesos de treball de camp han servit per obtenir abundant i valuós material, consistent en dues-centes fotografies i vint-i-una hores de gravació que permetran anar ampliant les conclusions, tot presentant-les en distints formats. La metodologia de l'estudi passa per la feina paral·lela desenvolupada pels dos equips de fotògrafs, que han treballat sense conèixer l'existència de l'altre. Han seguit un idèntic calendari i mètode, supervisat tècnicament en sessions d'anàlisi i de revisió de la feina.
La diferent visió del resultat és notòria. Podríem resumir-la dient que la mirada de les persones que es veuen obligades a vendre la seva dignitat, juntament amb el cos, posa el focus damunt els clients o el seu entorn, mentre que les alienes incideixen sobre les dones prostituïdes. Explica Perelló que, a la part final del projecte, una "trobada sorpresa" feu coincidir els dos grups. Allà, abans de compartir emocions i experiències, les dues dones que obren aquest text mirant de cara a la paret les fotos, es reconegueren com a protagonistes, dins i fora d'elles.
Persona A: —Aquesta som jo!
Persona B: —I aquesta altra som jo!
Persona A: —Aquesta foto l'he feta jo!
Persona B: —I jo he fet aquesta altra!
Les mirades confluïren i es creuaren de bon de veres. De fet, s'abraçaren i donaren plena validesa a la premonitòria denominació del projecte, Mirada Creuada.
L'exposició ha finalitzat, és cert, però seria una llàstima no continuar donant veu amplificada al crit ofegat d’aquestes víctimes, i com més vegades millor. La sacsejada de consciències està assegurada. El desconeixement del grup aliè al context i a la realitat d'aquestes dones esclavitzades, d'una manera o altra, és una mostra esfereïdora de la normalització de la prostitució. Ells han començat a deconstruir prejudicis i estigmes sobre el fenomen, cal aprofitar la feina.
