Dies enfeinats per al PP de les Balears

Després de molt de temps topant de cap en una i altra soca (això és una cita del poema La vaca cega, de Joan Maragall, que els nostres governants desconeixen absolutament), el PP de les Balears sembla haver despert aquests darrers dies del seu son feixuc, en què només se li apareixen dirigents de Vox donant-los ordres. El motiu no és que hagin tingut cap idea per afrontar cap dels nombrosos problemes que pateixen les Balears (emergència habitacional, sequera i canvi climàtic, precarització d’una economia basada quasi exclusivament en el turisme de masses, saturació, especulació, degradació del territori), que si de cas ells contribueixen a empitjorar. No. El motiu del seu reviscolament és el cas Koldo, l’escàndol de corrupció que ha posat fi a la carrera política de José Luis Ábalos i que el PP aspira a estendre a la totalitat del PSOE. L’objectiu, evidentment, és Pedro Sánchez, que ja pot presumir de ser el president espanyol a qui el PP ha dedicat unes males vibracions més intenses. Però si pel camí es pot mirar de treure suc a una suposada derivada balear de l’assumpte, millor que millor.

En un desplegament insòlit d’activitat, el PP de les Balears fa dies que fa tuits i dona entrevistes i declaracions posant blava sa senyora Armengol, aquest curiós tractament que va començar a utilitzar Biel Company i que al PP tant els agrada de fer servir. El cas Koldo és prou representatiu d’un seguit de constants de la política hispanobalear: la figura de l’espavilat que vol fer doblers al preu que sigui, la del dirigent que converteix aquest mateix espavilat en la seva persona de confiança, i la d’una dreta que, davant de la corrupció a casa d’altri, s’oblida de la pròpia i s’exclama hipòcrita: “Quin escàndol!”, com Claude Rains al bar que regentava Humphrey Bogart a la pel·lícula Casablanca.

Succeeix que el PP no està en condicions de remenar les aigües brutes dels altres. En aquest mateix assumpte del cas Koldo, a la mínima que es remouen aquestes aigües surten personatges igualment tèrbols que es diuen Cueto, o Alberto, i telefonades sospitoses, i reunions a marisqueries de Madrid, i tota aquesta caspa tan característica del patriotisme espanyolista, que sol tenir tendència a ficar una mà a la cartera dels altres mentre aixeca l’altra per cridar “Arriba España”. 

El PP és l’únic partit d’Europa que, com a tal partit, ha estat condemnat com a beneficiari d’una trama de corrupció i ha estat descrit per la justícia com una organització criminal. També, de tots els partits d’Europa, és el que ha arribat a acumular més casos de corrupció investigats. Té com a líder un polític que es fotografiava amb un narco dins el seu iot, i que es disputa el lideratge amb una presidenta de la Comunitat de Madrid que troba raonable haver deixat morir 7.291 persones als geriàtrics perquè, si els traslladaven a un hospital, segons ella “s’haurien mort igualment” (unes paraules insuportables des de tots els punts de vista possibles, per les quals no ha rebut, ni de lluny, el rebuig que correspon a la seva gravetat). I el PP de les Balears, en concret, és un partit que només arribar al govern va eliminar l’Oficina Anticorrupció just quan començava a investigar el director general d’Emergències, Sebastià Sureda Mas, soci del pare de Prohens a la Gestoria Prohens i Sureda SL. Van argumentar, els peperos, que l’Oficina Anticorrupció sortia cara per la feina que feia. Més cars ens surten ells com a governants, i tota la feina que fan és mirar de donar potència al ventilador de porqueries.