Diagnòstic per al Barça / Oda a Koeman

Diagnòstic per al Barça

Sergio Agüero, el màxim golejador de la història del Manchester City, va fitxar per al Barça aquest estiu. Des de la seva arribada, va anar de sorpresa en sorpresa (i mira que deu ser difícil desorientar algú que va ser gendre de Maradona). Primer, el Kun va veure com el club acomiadava el seu gran amic Messi per la porta del darrere. En Leo l’havia convençut per venir i, un cop aquí, no van arribar a jugar junts ni una patxanga d’estiu. La segona sorpresa de l’argentí va ser adonar-se que al Barça s’entrenava molt poc. El seu pecat va ser dir, públicament, que al City en Guardiola els feia arribar 90 minuts abans de cada entrenament i que, aquí, si ell arribava mitja hora abans a Sant Joan Despí havia d’encendre els llums del vestidor. Que aquí no es penca gaire és una cosa sabuda. Aquesta mateixa setmana, Konrad de la Fuente, l’extrem nord-americà traspassat recentment al Marsella, també explicava que al Barça s’entrena molt poc. Així li va a l’equip, atropellat a Europa i cada vegada menys competitiu contra rivals intensos com el Rayo. Aquesta falta d’exigència i de treball no era exclusiva de Koeman. A Quique Setién, la vigília del 2-8 a Lisboa, dos jugadors li van dir que ja en tenien prou, d’entrenament, i van enviar tot l’equip a la dutxa. L’endemà, contra el Bayern, va passar el que tots sabem. En temps del Tata Martino s’explica que, al tercer entrenament, un dels capitans se’n va anar al preparador físic, Elvio Paolorosso, i li va deixar clar que “aquí els jugadors no donem voltes al camp”. I ja no en van fer cap més en tota la temporada. I l’equip es va anar diluint mentre els rivals cada vegada eren més ràpids, més forts i aguantaven la intensitat durant tot el partit. El nou entrenador del Barça haurà de posar remei a les mancances que ha demostrat Koeman: tenir una idea clara, treballar obsessivament cada fase del futbol però, sobretot, haurà de fer triscar de valent uns jugadors que fa temps que dormen a la palla. 

Oda a Koeman

Durant anys i panys, les errades del Barça les tapava Messi amb un gol. Sense ell, l’entrenador ha quedat a la fresca. Però tots els companys, també. L’error de Dest contra el Madrid suposa una derrota. La pèrdua impròpia de Busquets o el penal desaprofitat per Memphis a Vallecas acaben costant-li el càrrec a Koeman. Ell, a la banqueta, no ha estat a l’altura del Barça. Tot i haver perdut Messi i Griezmann –autors de 58 gols en l’últim any–, no ha tret prou rendiment a la plantilla. Al contrari, cada jugador sembla ara més dolent que quan ell va arribar. Però no és menys cert que el nivell de regals i de jugades absurdes que s’han produït en aquest any llarg amb Koeman, ha estat molt més alt que de costum. El Zona zàping podria fer un programa de pífies amb Piqué i Neto a Vitòria, amb Lenglet a Cadis, amb Ter Stegen al Wanda, amb Mingueza contra el Granada, amb Araujo contra l’Alabès, amb Sergio a camp del Rayo... Cada errada individual ha estat un gol en contra, ha costat punts i, finalment, ha instal·lat l’equip en una espiral de desconfiança col·lectiva que els ha tenallat. Dels errors individuals, però, no en tenen l’exclusiva els jugadors. El president va començar la temporada amb un entrenador que no volia. Ell mateix, entaulats al millor restaurant de Barcelona, li va dir que només si en quinze dies no en trobava cap altre, continuaria. Amb un principi així, el final estava cantat. Ara que Koeman ja és fora i ningú més no li escopirà al cotxe, ens queda cantar-li les absoltes. Ramon Solsona, quan s’amagava rere el sobrenom Lo Gaiter del Besòs, va escriure una Oda a Koeman. Era el moment en què l’autor del gol més important de la història del Barça penjava les botes. L’oda acabava així de genial: “Per imposar la llei amb escombrades / pel fred engany a l'hora del penal, / pel llarg dibuix de magistrals passades / i pel cacau aquell de la final / no trobarem ningú que se t'assembli. / Adéu, Tintín, adéu heroi de Wembley!"