Destruir el Trenc (i tota la resta)
Aquell vell refrany que diu ‘feta la llei, feta la trampa’ ha adquirit una nova dimensió amb la Llei òmnibus del Govern de Marga Prohens, que ha estat una trampa de bon començament. Al principi es va dir Llei d’acceleració de projectes estratègics i s’anunciava com una reducció de traves administratives per a inversors estrangers, una idea que pot resultar raonable si per “inversors estrangers” entenem empreses mínimament presentables, i no fons voltor i màfies centreeuropees i sud-americanes.
L’espectacle va arribar amb la presentació d’esmenes, amb les quals el PP i Vox van aprofitar per farcir aquesta llei amb els compromisos que el PP havia adquirit amb Vox, cap dels quals no tenia res a veure amb l’objectiu inicial de la llei i sí amb les obsessions ideològiques de l’extrema dreta. Així, la nova llei va acabar donant cabuda a coses tan estratègiques com la legalització del tir al colomí a les festes populars, la reserva de places per a militars a la Policia Local i la utilització de pistoles tàser per part dels agents municipals, entre d’altres. Fins aquí, parlam de la casta de coses que fan il·lusió als fans dels films de Chuck Norris. N’hi ha d’altres de més directament nocives contra el bé comú i la convivència ciutadana, com ara l’enduriment de les condicions perquè els menors extutelats puguin rebre una renda d’emancipació, el relaxament dels controls de conservació dels espais de rellevància ambiental i l’eliminació del requisit de català en diversos àmbits i supòsits de l’ensenyament públic, entre d’altres.
El seguit de disbarats han tengut la culminació en un enorme despropòsit: la desprotecció dels espais naturals, en general, i del Parc Natural del Trenc – Salobrar de Campos, en particular. Les esmenes introduïdes a la Llei òmnibus sobre aquest tema suposen una desregulació descarada del règim jurídic que fins ara ha protegit el Parc Natural, i concedeix al Consell de Mallorca modificar-lo mitjançant la simple aprovació d’un decret. A pesar que el PP va voler desmentir-ho, i sortís a les xarxes acusant les entitats ecologistes –Terraferida i GOB– de llençar boles i fakes, la realitat és que aquest nou marc jurídic concedeix màniga més que ampla per omplir el Trenc de xibius, construccions, aparcaments, serveis de platja (gandules, para-sols, escoles de vela i esportives, motos nàutiques, etc.) i usos turístics de tota casta. Més enllà del Parc del Trenc, la Llei òmnibus desprotegeix també altres espais considerats de rellevància ambiental com el Parc Nacional de Cabrera, el Parc Natural de la Dragonera i el Paratge Natural de la serra de Tramuntana.
En definitiva, una ofensiva final per omplir-ho tot de ciment i formigó, i també per omplir de bitllets algunes butxaques (poques, i la majoria estrangeres: el PP i Vox i els seus empresaris afins fan de comissionistes en aquest negoci). Hi ha també, com hem dit alguna vegada, un component de venjança: per devers Campos i Santanyí, dins famílies ben concretes, la declaració del Trenc com a parc natural i l’ordre de demolició dels apartaments il·legals de les Covetes, encara couen. Aquesta és una història de l’avarícia i la indignitat d’uns que s’han pensat ser l’elit d’aquestes illes, contra el benestar de tota la societat. Pot ser que n’hi hagi molts que els donin la raó per ignorància, per interès o per simple inèrcia servil. Però també som molts els que no quedarem de mans plegades a contemplar com ho destrueixen tot per la fam malaltissa d’uns doblers que no s’han guanyat. Aquests que no hi estam d’acord ens veurem aquest estiu un grapat de vegades: la primera, el pròxim diumenge, dia 5, a la cadena humana del Trenc.
