Desgovern
Durant setmanes, els dirigents del PP de les Balears s’enfadaven quan l’oposició, o qui fos, els retreia que tinguessin la intenció de segregar els alumnes de l’escola pública per llengua, cedint a les exigències dels seus socis, els neofranquistes de Vox. “No hi haurà segregació”, s’exclamaven, una i altra vegada, la presidenta Marga Prohens i els seus consellers. El que se suposa que és competent en Educació, Toni Vera, contestava retraient a l’oposició que Pedro Sánchez hagi venut Espanya al malvat Puigdemont i als terroristes. Al mig d’aquesta polèmica, el conseller i vicepresident Antoni Costa va nomenar alt càrrec un amic seu que és un presumpte agressor sexual, i no va dimitir quan es va saber, deixant així ben definida la seva pròpia categoria política i humana. Tots, cada vegada que sortia el tema de la segregació, repetien: “No és segregació, és un desdoblament”, com si les aules fossin autopistes amb comissions per cobrar.
I, tanmateix, la segregació d’alumnes és la segregació d’alumnes, i no una altra cosa. Que ho preguntin, si no, a Sergio Rodríguez i Idioia Ribas, dirigents de Vox a les Balears, que hi estan absolutament compromesos i que van començar la setmana amenaçant de no aprovar els pressupostos si el Govern no posa damunt la taula 20 milions d’euros dedicats específicament a segregar alumnes de l’escola pública per llengua, castellà o català. És una proposta antiestatutària, anticonstitucional i òbviament contrària a la democràcia i al sentit comú. Però això és el que des de la seu central de Vox a Madrid se’ls ordena que facin a Rodríguez i Ribas, i d’aquí no es mouran ni un mil·límetre, fins que els ordenin que facin alguna altra imbecil·litat. En nom de la salvació d’Espanya, naturalment.
El resultat és, a finals de setmana, una situació completament fora de control per a Marga Prohens i el seu Executiu. Uns pressupostos que el susdit Antoni Costa donava per fets i aprovats, han estat tombats per Vox, a la votació d’esmenes, en una bona part de partides especialment sensibles: Educació, Economia, Empresa, IBDona, IBJove, IB3 i Fundació Acció Exterior. Partides que Vox considera que són prescindibles, perquè van destinades, segons ells, a “orgies de gambes”. Segueixen el model de l’amic del seu cap Abascal, el flamant president argentí Milei, que elimina despesa pública després de consultar-ho amb un ca mort a través d’una mèdium.
De fet, la xifra dels 20 milions per segregar l’escola pública és la que s’han tret Rodríguez i Ribas del barret, sense cap més criteri ni cap justificació que allò que els passa pel cap segons el dia que tinguin. En demanen 20, de milions, com en podien haver estat 40, 15 o 200. Ara també podrien demanar entrar al Govern ocupant càrrecs executius, de la manera que sigui, sense cap lògica política ni institucional, i carregant-se l’acord que ells mateixos van fer signar al PP. Tot plegat és un espectacle d’una grolleria impresentable, protagonitzat per un grup de governants que es prenen l’interès general com un espai per projectar les seves ínfules de grandesa, les seves tírries i els seus prejudicis.
Impotent, el PP de les Balears es troba segrestat pels capricis d’una colla de feixistes. S’hi troba, recordem-ho, per pròpia voluntat: van ser ells mateixos els que van signar l’esmentat acord de govern amb Vox, i ho van fer amb tota l’arrogància que els és característica. El resultat és el desgovern: un desgavell que duu tot el camí de causar perjudicis greus a la societat, que després costarà Déu i ajuda revertir. O pal·liar, encara que sigui.
