PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe la crònica de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) enviada per telèfon des de Madrid i publicada avui fa noranta anys a 'La Veu de Catalunya' (4-X-1933). El Josep Pla corresponsal parlamentari emprava un estil directe i espontani, instrumental, ben diferenciat d’aquelles proses més elaborades, enginyosament adjectivades, imatjades i alhora assagístiques, que el van fer tan popular anys després.
La segona sessió del debat polític a les Corts ha començat enmig d'un apassionament volcànic. Aquest ambient s'ha destapat, en realitat, després de la primera frase del discurs del senyor Lerroux [líder del populista Partido Republicano Radical]. El President del Govern [Lerroux] ha començat dient: "Els que moriran, us saluden"... frase cursi, de litografia, que ha tingut la virtut d'exasperar els diputats de l'oposició. Després d'aquesta frase es pot dir que els escàndols s'han produït ininterrompudament. Aquest estat de passió ha fet créixer el senyor Lerroux, el qual, en el discurs de mitja hora que ha pronunciat, ha estat duríssim amb les oposicions, i sobretot ha atacat fortíssimament al senyor Azaña [líder del partit progressista Acción Republicana]. Aquesta part del discurs del senyor Lerroux ha estat escoltada amb una gran passió continguda. Després s'han reproduït els escàndols tota la tarda, i els diputats s'ho han dit tot. És literalment impossible de descriure aquesta part de la sessió i les escenes que s'hi han produït per tota persona que tingui un respecte a la forma de govern que el país s'ha donat. Val més tirar un vel sobre aquestes salvatjades apassionants i esperar temps millors. Abans del senyor Lerroux ha parlat el senyor Sbert, d'Esquerra Catalana. Ha dit, en un discurs lacrimogen, que l'Esquerra no podia avalar amb els seus vots la continuació del senyor Santaló al Govern del senyor Lerroux. [...] Els discursos s'han produït enmig d'escàndols continuats que han fet caure la cara de vergonya a tothom. En un moment determinat, Lerroux, fastiguejat de l'espectacle de les Corts, s'ha alçat del banc blau per anar a presentar la dimissió del Govern al President de la República [Niceto Alcalá-Zamora]; en aquest instant ha intervingut el senyor Besteiro [diputat del PSOE], el qual ha iniciat una tàctica que pràcticament ha resultat enfonsar un ganivet a la mateixa entranya del senyor Lerroux. El President de les Corts, en efecte, ha pregat al President del Govern que no es mogués, perquè Azaña i Prieto [diputat del PSOE] volien contestar el seu discurs. El senyor Lerroux s'ha assegut altra vegada, amb una paciència de màrtir, al banc blau i ha assistit a l'espectacle de veure la seva pròpia trituració. Els senyors Azaña i Prieto han estat d'una implacabilitat delirant i, en certs moments, el senyor Azaña ha parlat amb llàgrimes de ràbia als ulls. Aquests oradors, donada la qualitat de la Cambra, fàcilment han tingut raó. Davant d'aquest espectacle, el senyor Lerroux s'ha decidit finalment a marxar i a presentar la dimissió al President de la República. [...] Ho ha fet a les vuit del vespre. Avui, a les deu començaran les consultes. Lliga Catalana [partit liderat per Cambó] ha estat cridada a consulta ja des del primer moment. La impressió de confusió que es nota a Madrid és enorme i no es pot fer pas cap mena de profecia. La crisi es presenta, ara com ara, molt laboriosa i es pot dir que el balanç del dia, des del punt de vist del règim, és força deplorable.
