OPINIÓ

La greu dependència alimentària de les Balears

Quan l'Associació de Productors d'Agricultura Ecològica de Mallorca fa una piulada amb fotografies de supermercats deserts criticant que el nostre model alimentari depengui en un 85% de l'exterior, mira per l'interès dels seus membres; evidentment. Però no per això deixa de tenir raó. Duim dos dies forts de temporal i alguns dels supermercats de les principals cadenes de Mallorca ja tenen els prestatges de productes frescos gairebé buits del tot, perquè els vaixells que els proveeixen no poden navegar. Només dos dies.

Ens hem instal·lat en un sistema econòmic basat en el monocultiu turístic en què qualsevol altra activitat que no hi tengui relació queda com a mínim en segon terme. Alguns camps sembla que mig es conservin només perquè queden bé a Instagram, i això que els mallorquins sovint es mostren orgullosos dels productes propis de l'illa i d'una gastronomia especialment rica. A més, encara que aquesta vegada el problema s'hagi fet notar més a Mallorca –potser perquè a Menorca, per exemple, hi estan més acostumats i els comerços són més previsors–, la dependència alimentària afecta totes les Balears.

Aspirar que els prop d'1.130.000 ciutadans de les Illes s'alimentin només amb productes cultivats i elaborats aquí és una quimera. Però ajudar a mantenir i a fer créixer el sector primari, fomentant les varietats locals i amb respecte per al medi, és un repte que ens hauríem de prendre més seriosament. L'abandó dels cultius i el grau de dependència alimentària que tenim del continent perjudica l'economia, el paisatge, el medi –implica més consum de combustibles fòssils i envasos de plàstic– i també pot afavorir que alguns incendis forestals, a l'estiu, acabin sent més violents que mai. És fins i tot un problema de seguretat. Comença a ser hora que ens fixem en els prestatges buits i comencem a prendre'ns-ho seriosament. 

EDICIÓ PAPER 22/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF