“Els pobles es ressenten sempre del seu origen. Les circumstàncies que van acompanyar el seu naixement i van servir per al seu desenvolupament influeixen en la resta de la seva carrera” (Alexis de Tocqueville, 1835)
De totes les eleccions que se celebraran aquest any, les més transcendentals per a la resta del món tindran lloc als Estats Units. També seran les més decisives per als europeus, que continuen vivint en el millor dels mons malgrat perdre competitivitat econòmica i envellir-se, malgrat que necessiten reestructurar la manera com es prenen les decisions perquè sigui compatible amb l’ampliació de la UE.
Són temps convulsos i la democràcia ja no tendeix a l’avorriment sinó a la lluita per sobreviure. És així a tot el planeta i també als EUA, on les eleccions aniran sobre la salut del que el president Biden anomena “l’anima de la nació”. És a dir, el conjunt de valors i aspiracions que durant segles han constituït la idea de la democràcia mateixa i als quals es referia Alexis de Tocqueville quan escrivia: “Entre les coses noves que en la meva estada als Estats Units van cridar-me l’atenció, cap em va sorprendre tant com la igualtat de condicions. Sense dificultat vaig descobrir la prodigiosa influència que aquest primer fet exerceix sobre la marxa de la societat, ja que dona a l’opinió pública una certa direcció, un determinat gir a les lleis, màximes noves als governants i costums peculiars als governats”.
Si bé la igualtat que va veure Tocqueville només afectava una part de la societat blanca (l’esmena constitucional que va permetre el vot dels homes negres és del 1870 i la de les dones del 1920), la igualtat que atorga la democràcia està avui amenaçada per la desigualtat econòmica i el desprestigi de la política.
Els nord-americans faran front a una de les pitjors campanyes de la història amb dos mals candidats. L’un sembla una estrella contracultural del rap amb la seva panòplia daurada, masclista, antisistema dins del sistema i els seus 77 anys. L’altre és un home de 81 anys amb ulleres d’aviador que ha perdut el suport dels joves que li van fer costat en les eleccions del 2020, així com dels llatins i els negres. Segons una enquesta del New York Times publicada el 19 de desembre, Trump va per davant de Biden (49% a 43%) en el grup d’edat que va dels 18 als 29 anys.
Biden tremola a les enquestes, malgrat que el mercat laboral és robust, l’atur és baix i els salaris milloren en la part baixa de la distribució dels ingressos, cosa que redueix la desigualtat. La inflació es va reduint sense que l’economia entri en recessió, però les bones dades no s’estan traslladant a la percepció de l’opinió pública.
Biden no és un bon candidat. Només el 24% dels nord-americans volen que es presenti a la reelecció, però ha protagonitzat algunes sorpreses, com la seva mateixa victòria del 2020 i les eleccions de meitat de mandat del 2022, quan els republicans esperaven arrasar però els demòcrates van resistir sorprenentment bé.
Que els demòcrates no tinguin un candidat il·lusionant no és una bona notícia, i té més a veure amb un lideratge acovardit que amb la capacitat de generar lideratges. En cas que Biden no s’acabés presentant, el més probable seria l’elecció de la vicepresidenta Kamala Harris per manca de temps de consolidar altres lideratges com el de Gavin Newsom, governador de Califòrnia.
El calendari dels pròxims mesos farà coincidir les visites de Trump als jutjats, on encara ha de fer front a quatre judicis per 91 delictes, amb l’inici de campanya. Però Trump, malgrat l’intent de cop d’estat d’ara fa tres anys, manté vives les possibilitats.
De les eleccions nord-americanes dependrà el futur de dues guerres en marxa. D’una banda, la debilitat de Netanyahu s’ha convertit en una sagnant fugida endavant que només els Estats Units poden aturar. El primer ministre s’ha revelat una desgràcia per a la seguretat i governança dels israelians i per a l’estabilitat de la zona. A Gaza, dos milions de persones passen o estan en risc de passar fam, el comerç naval mundial està en l’aire. La guerra amenaça amb estendre’s amb la milícia de Hezbol·lah al Líban i, per tant, amb els aliats de l’Iran. Cap civil no està segur a Gaza, on escassegen els aliments, l’aigua i els medicaments.
Què pretén Netanyahu? Apartar Hamàs del govern de Gaza, però no ho aconseguirà amb l’assassinat indiscriminat de la població de la Franja, i és ingenu creure que l’ocupació seria sostenible. De moment, segons el ministeri de Salut, han mort 22.000 gazatins i l’ONU quantifica en 7.000 persones més les que hauran quedat sota la runa. El primer ministre pretén liderar la guerra fins a haver arrasat Hamàs, però cada dia es debilita més. Sostenir-se en el suport dels radicals i que el Tribunal Suprem hagi posat en escac la reforma judicial deixa el primer ministre a la picota i les relacions amb els Estats Units al límit.
Europa haurà de fer un pas endavant a Ucraïna passi el que passi als Estats Units. La resistència és cada cop més difícil i, en paraules del nostre enviat especial, Francesc Millan, l’ambient de guerra és “cada cop més enrarit”. El que abans era orgull en les paraules de Volodímir Zelenski, avui és frustració i ràbia. A la UE es comença a parlar d’una pau per territoris i l’adhesió de Kíiv a la UE. Ucraïna és el mur de l’Europa democràtica davant de la Rússia de Putin i necessita armes i diners. Urgentment.
Putin no pararà si guanya aquesta guerra. No aturarà les seves ànsies territorials perquè en aquest afany imperialista i totalitari basa el seu poder intern. També a Rússia hi haurà eleccions. En aquest cas, un simulacre.
