Defensar Vinícius sense excepcions

La lluita contra el racisme no admet excepcions. Ni la mala educació ni el comportament provocador d’algú són eximents, ni tan sols atenuants.

I si parlem de futbol, tampoc no són arguments ni la passió ni la rivalitat. Per dir-ho sense embuts: ni Vinícius ni la samarreta que defensa em són simpàtics, però tenim l’obligació cívica i moral de comportar-nos com persones, sempre. Per nosaltres i pels nostres fills, que ens observen i a qui marquem els límits amb el nostre comportament.

I sí, és evident que la lliga espanyola és plena de futbolistes de tots els colors de pell amb qui la gent no es fica. I que, en relació amb els rivals, el públic i els àrbitres, Vinícius no és un Carles Puyol, precisament. I que té dret a ser exigent amb la societat però que també hauria de ser-ho amb ell mateix. I que l’altaveu mediàtic espanyol ha decidit convocar-nos a tots a fer el gran debat sobre el racisme ara que la víctima dels insults racistes és un jugador del Madrid i no pas abans, amb altres esportistes. I que ens hem passat anys sentint “puta Catalunya!” als estadis i no s’ha sancionat ningú.

Però si volem que tots els aficionats, de la Primera Divisió a l’esport formatiu, s’ho pensin dues vegades abans de fer el mico en un camp, si volem avançar en el respecte, no es poden repetir insults com els de Mestalla i cal reconduir el rebuig a Vinícius cap al terreny esportiu.