La decadència de la moda en tres actes
Tant si us interessa el món de la moda com si el considereu un àmbit obscè i superficial, el documental Fashion Babylon té la capacitat de mostrar-vos-en una cara oculta insòlita. La càmera del director Gianluca Matarrese persegueix tres personatges que podríem considerar, en l’argot del màrqueting actual, influencers. La drag queen Violet Chachki, la model i artista Michelle Elie i l’actor i músic Casey Spooner es descobreixen en aquesta història com a titelles d’un món en decadència.
El documental s’estructura en tres actes, com els drames clàssics. El primer és l’ascens, el segon l’esplendor i el tercer la decadència. Malgrat aquesta frontera tan ben delimitada, narrativament l’espectador més aviat observa una tragèdia sostinguda durant gairebé una hora i mitja. Fashion Babylon demostra que els personatges accessoris en el món de la moda, els putxinel·lis que animen la festa i s’asseuen als seients més privilegiats de les grans desfilades, els que caminen sobre la catifa vermella de les setmanes de la moda més populars del món, no són el que semblen. Poden estar-se fotografiant al costat de Jean-Paul Gaultier i deu minuts més tard estar canviant-se de roba dins d’un cotxe de la manera més miserable mentre demanen diners a un amic per pagar un lloguer que fa mesos que deuen.
La virtut de la mirada de Matarrese és que és totalment escèptica respecte al suposat glamur que els protagonistes venen sobre ells mateixos. Però l’egocentrisme i fatuïtat dels personatges els impedeix detectar aquesta aproximació tan inquisitiva. La moda no és percebuda en aquesta història com un element positiu. Més aviat se’ns mostra com una cuirassa protectora d’individus fràgils i infeliços.
Fashion Babylon no se situa, com tants altres documentals, entre les bambolines de la moda més selecta. Més aviat observa dins les petites habitacions d’hotel dels que s’asseuen a aplaudir el dissenyador quan surt a la passarel·la després d’exhibir la seva última col·lecció. Són personatges nòmades, vestits amb roba estrafolària per cridar l’atenció de l’entorn, que arrosseguen una pila de maletes per encabir tota la seva existència a dins. Habitacions caòtiques, capses i bosses desordenades, que malgrat l’exquisidesa pretensiosa dels seus vestits viuen en una síndrome de Diògenes obscena, pidolant abrics i ulleres, creient-se estrelles però vivint en la misèria econòmica i humana.
Fashion Babylon desemboca en una reflexió sobre la decadència del món de la moda. És una denúncia del consumisme que ha fomentat, no només als clients sinó en els valors i a la indústria en general. Un retrat cru que vol recordar a l’espectador que tot el luxe de les revistes i l’opulència de les desfilades no és res més que una farsa en crisi que s’està morint no només d’èxit sinó d’una vacuïtat insuportable.
