El darrer tram de campanya
És talment així: pareix que ens trobam, a nou mesos de les eleccions, al darrer tram de campanya electoral. El proper mes de maig els illencs hem de tornar a votar qui volem que ens representi a instàncies locals, insulars i al Govern, i si prenem per certa la màxima que la campanya no s’atura mai, sinó que es fa governant, podrem convenir que ens trobam als minuts de descompte d’una cursa renyida i incerta.
Basta fer una ullada als moviments polítics d’aquest estiu (qui havia dit que a l’estiu no passava quasi res, que costava donar grans notícies?) per veure que hi ha partits que ho tenen ben clar, i d’altres que en tenen a bastament de fer el cap viu.
El PSIB, clarament, pertany als primers. Amb el partit esponerosament inflat per l’avantatge que confereix la filiació al principal partit del govern espanyol, aquest estiu la presidenta Armengol ha tret pit amb un paquet de mesures populistes a més no poder: des de la baixada del preu de la benzina fins al transport públic, passant per la gratuïtat de l’escoleta o pel bo cultural per als joves. Mesures que destacarien per un encertadíssim caràcter social si no fos perquè la seva continuïtat més enllà d’uns mesos no està de cap manera garantida. Si no incorporen una visió de llarg termini, aquestes polítiques podrien convertir-se en tristos i banals pegats publicitaris, amb el coret i la barra de costat, una vegada celebrades les eleccions.
Mentrestant, els socis de govern, Podem i MÉS, tenen prou feines de collar els socialistes en el seu intent de rompre un dels consensos històrics de l’esquerra illenca: l’aposta per la desestacionalització i el decreixement turístic. Amb sainets com el del Visit Mallorca Stadium o els “nòmades digitals” de la Platja de Palma al bell mig de l’estiu que ha batut tots els rècords, sembla que el PSIB ha decidit renunciar a la defensa de la qualitat de vida dels habitants de les Illes a canvi de la connivència amb el lobby hoteler. I entre apagar un foc i un altre, és com si MÉS i Podem no sabessin ben bé on es troben, què proposen ni què s’ha de fer. Gosarà MÉS aturar la imparable transfiguració del partit en una espècie de Compromís a la balear per diferenciar-se de Podem, o cedirà a l’assimilació? Arribarà Podem a tenir cap proposta específica per a les Illes?
Els desgavell persisteix al lateral dret: un PP àvid de poder es fotografia a misses i processons vestit a l’ampla, en una nova versió, més catòlica, això sí, de la política de la pamboliada i l’arròs brut. Vox continua incendiant les xarxes per als seus quatre exaltats, que (alerta) seran més dels que molts pensam i volem, i El Pi, senzillament, està fora de combat. Una notícia trista per als votants autocentrats, ja que tot país normal necessita tenir sigles que el defensin des de totes les ideologies.
Com la calorada que patim, insuportable però impossible d’evitar, la campanya electoral ha començat i promet ser tot un espectacle. Algú n’imagina un final feliç?
Sebastià Portell és escriptor
