01/05/2022

Danys col·laterals

3 min

La gent mor, com va dir el Dr. House, i morir perquè va haver-hi una negligència ha de pesar sobre les consciències de les persones que han participat activament, volent o sense voler, a posar fi a una vida! El dia 21 d'abril del 2013, un jove senegalès de 28 anys, el nom del qual era Alpha Pam, va morir per tuberculosi i, de sobte, la seva existència insignificant, per a molts, es va convertir, a petita escala, en un símbol de lluita política entre els pols oposats, uns culpabilitzant-ne a uns altres i altres que continuaven mirant a l'altre costat. Les úniques persones el dolor de les quals mai cessarà són una mare i un pare que estan a milers de quilòmetres i que no entenen ni entendran que tot és política i que cap judici els retornarà el seu fill ni alleujarà el seu dolor. Als pares d'Alpha Pam, els costarà saber o entendre que el seu fill va ser una víctima col·lateral de l'ajust polític contra la immigració irregular. Sí, la política també té la seva tanca invisible incrustada en el mateix sistema, que atén i desatén segons bufa el vent des de la dreta o l'esquerra.

El final tràgic d'Alpha Pam, morir víctima d'una malaltia tractable, és el reflex de tot el que oculten les cortines de fum dels decrets, ajustos i mesures polítics davant determinats problemes socials, i no em refereixo únicament a la qüestió de la immigració, sinó que també hi incloc tots aquells nombrosos col·lectius als quals sempre els toca pagar! Cal recordar que aquell any de la defunció d'Alpha Pam, que és el 2013 –i per a això serveixen les hemeroteques–, el país continuava sofrint les devastadores conseqüències de la crisi financera global del 2008. Moltes persones van sofrir les conseqüències devastadores de tot aquest col·lapse mundial i, quan les coses anaven, els immigrants irregulars eren la mà d'obra que necessitava l'economia del país, joves sans i forts que passaven hores en les obres de construcció, dones sense papers que cuidaven les persones majors i feien les tasques de les cases a mòdics preus que els permetien educar a distància els seus fills, etc. La irregularitat administrativa de moltes persones no preocupava massa la societat, fins que van començar a escassejar els recursos, i així va sorgir el RDL 16/2012: si la sanitat va malament, és per culpa dels que venen a aprofitar-se del nostre benestar.

Recordem també que, durant aquells anys de la crisi a Espanya, hi havia tres milions de persones en situació de pobresa severa i, com deia S. Mora en l'informe de l'observatori social elaborat per Càritas, en aquells anys: “La pobresa és generalitzada a Espanya, però té focus i es nodreix dels més vulnerables”. Recordem també que l'any de la defunció d'Alpha Pam –és a dir, el 2013– el poder judicial va revelar que va haver-hi una mitjana de 184 desnonaments diaris de pisos, locals, garatges, comerços… Recordem també que algunes persones van perdre la vida en veure com els bancs s'apoderaven de tot allò per què havien lluitat tota la vida… així va ser l'any 2013 per a molta gent que va sofrir les conseqüències d'aquella crisi. Moltes injustícies juntes poden passar desapercebudes i, seguint la doctrina de Maquiavel, “les injustícies s'han de fer totes alhora”. També cal no oblidar que, mentre tot allò ocorria, alguns privilegiats s'omplien les butxaques i els comptes bancaris del que es diu “els diners públics”.

Tot pot tornar a passar: persones que perdran les seves cases sense que ningú faci cap judici als culpables, gent que perdrà la feina, immigrants que sofriran el rebuig i l'odi incomprensible de persones que no els coneixen, però que els culpabilitzaran de tots els mals que sofreixen les seves societats. Tot pot tornar a passar perquè ens comença a habitar la por, la por de tot i de res!

Malika Kathir és filòloga