Cultura sense planificació

Què pensaríem si l’hospital Son Espases es tingués mig any o més sense direcció? Com ho veuríem, que aquest o qualsevol altre dels hospitals públics funcionàs sense un pla director? Ara mateix, el museu Es Baluard i el teatre Principal de Palma, vaixells insígnia cadascun en la seva àrea, estan sense direcció i sense concurs convocat encara. També ho està l’ICIB (Institut d’Indústries Culturals), mentre que la Fundació Pilar i Joan Miró en té el procés engegat, però lluny de resoldre’l. Aquesta és la situació que descriu un estat de la qüestió que s’explica també amb el fet que més del 99% dels museus de l’illa de Mallorca fan feina sense un pla director. Això no és cosa d’ara, passa des de fa molts anys. I quan hi va haver la iniciativa de fer un Pla de cultura i de patrimoni –a la secció de Cultura, ara que fa cinc anys de la presentació, ens demanam què n’ha estat–, la majoria de mesures que s’hi proposaven per implementar-les entre aquell moment i l’any 2028 han quedat oblidades, com el mateix Pla. Passats cinc anys, un pla inactiu com aquest ja no serveix de res. Un altre cas és el de l’Ajuntament de Palma, que anuncia que farà un museu i biblioteca i altres equipaments culturals a l’edifici de Gesa, que preveu comprar per 25 milions. Però quan els periodistes de l’ARA Balears els demanam què hi faran concretament i com ho faran, ens diuen que demanam massa, que encara és prest per concretar-ho. Tot plegat és simptomàtic i ens fa qüestionar que es puguin fer polítiques culturals sense planificació. Perquè això és una visió del tot amateur de la gestió de la cultura, cosa que la situa com a colador de males praxis, un colador amb els forats molt grossos.